Al-Muktafí (abbàssida)
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, Al-Muktafí (en àrab أبو محمد علي بن أحمد المكتفي بالله, Abū Muḥammad ʿAlī b. Aḥmad al-Muktafī bi-Llāh) (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).
Era fill d'Al-Mútadid i d'una esclava turca de nom Çiçek (en àrab jíjak). Fou nomenat pel seu pare per governar Rayy i el Jibal en 894/895. El 890 se li va concedir el govern de la Jazira i va anar a establir-se a al-Rakka. A la mort del seu pare, el 5 d'abril del 902, va pujar al tron i aviat va aconseguir l'aprovació popular per la seva generositat, l'alliberament dels presoners, restitució de les terres confiscades i altres mesures ben acceptades. El seu visir fou Al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah ibn Sulayman ibn Wahb. L'ascendent d'aquest sobre el califa fou aprofitat pel visir per desfer-se de potencials rivals: el comandant en cap de l'exèrcit Badr, un mawla, i després Abd-al-Wahid, el fill d'Al-Múwaffaq, fill del califa Al-Mutawàkkil). El visir va rebre el títol de Walí-ad-Dawla i la seva filla fou promesa a un fill menor d'edat del califa.
D'altra banda va combatre als enemics del califat amb valentia i èxit: els càrmates que assolaven Síria i van arribar a saquejar Damasc foren derrotats pel general Muhàmmad ibn Sulayman i els va dispersar. Llavors Al-Muktafí va marxar a Egipte on aviat va posar punt i final a la dominació dels tulúnides; molts partidaris d'aquestos van passar al seu bàndol. Amb els bizantins també va lluitar: un grec que s'havia convertit a l'islam, de nom Lleó, al front d'una flota musulmana de 94 vaixells, va fer diverses expedicions contra les costes gregues, però en terra els bizantins tenien tot l'avantatge. El 904 va morir el visir Al-Qàssim i el va succeir Al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí.
A Egipte després de la mort assassinat d'Harun ibn Khumàrawayh a finals del 904, el va succeir el seu oncle Xayban Àhmad ibn Tulun, però la capital al-Fustat es va rendir als pocs dies (gener del 905) al califa. Issa al-Nuixarí fou nomenat nou governador (905-910) i un intent de restabliment dels tulúnides fou reprimit poc temps després. Aquell mateix 905 els bizantins manats pel general Andrònic, s'apoderaven de Marash, Massisa i Tars i el 906 van arribar fins a Alep (sense ocupar-la), però la contraofensiva musulmana el va obligar a retirar-se.
El 906 els càrmates van començar altre cop els seus atacs i el octubre/novembre van atacar la gran caravana de pelegrins que tornava de la Meca, però a finals d'any o començament del 907 foren derrotats per les tropes califals sota comandament de Wasif ibn Suwartigin al-Khazari, prop d'al-Qadisiyya.
La malaltia del califa va marcar el inici d'una lluita pel poder a la cort entre els principals ministres i el visir. Però Al-Muktafí es va recuperar i va designar hereu al seu germà petit Jàfar al-Múqtadir. Devia tornar a recaure perquè va morir a Bagdad el 13 d'agost de 908.
Referències
- W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)
- Sourdel, Dominique, Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire), Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. (francès)
- Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century", 1920
| Precedit per: Al-Mútadid |
califa de Bagdad 902-908 |
Succeït per: Al-Múqtadir |