Bertha Pappenheim
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 | austríaca | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Bertha Pappenheim (27 de febrer de 1859 - 28 de maig de 1936), coneguda també amb el pseudònim Anna O. fou una austríaca, coneguda defensora dels drets de la dona i el xiquet.
Fou tractada pel metge psiquiatra Josef Breuer i Sigmund Freud (es va basar en el cas com partida de la seua teoria del Psicoanàlisi, i el seu cas apareix relatat en el llibre Studies on Hysteria o Estudis sobre la histèria escrit en col·laboració per Breuer i Freud).
Relació amb el Psicoanàlisi
Bertha Papenheim (Anna O.) fou històricament la pacient gràcies a la qual Sigmund Freud, pare del psicoanàlisi, va descobrir el que s'anomenaria curació per la paraula. Ens situem entre 1880 i 1882, Freud acabava de tornar dels seus estudis sobre la hipnosis amb el metge francès i Director de la Salpêtrière, Jean Martin Charcot. Va començar a treballar com ajudant de Josef Breuer del que va tenir una bona amistat al principi però va acabar distanciant-se d'ell per culpa de la seua controvertida teoria sobre la sexualitat infantil.
El cas d'Anna O. ho van compartir els dos metges i van utilitzar al principi la *hipnosis com mètode terapèutic. Amb la hipnosis Bertha semblava recuperar-se però patia recaigudes histèriques que li afectaven a la mobilitat de les seues cames. Llavors, sobtadament, va tenir una crisi catàrtica sense la necessitat de cap hipnosis i Freud va començar a albirar la tècnica del psicoanàlisi que amb el temps aniria desenvolupant: associació d'idees, atenció flotant, etc.
Finalment Bertha fou internada en un centre psiquiàtric del que una vegada recuperada es consagrà com una fervent feminista i es va dedicar a la lluita pels drets socials. Va dirigir un orfenat en Frankfurt del Meno i va fundar la lliga de dones jueves.
Hans Eysenk
No obstant això, existeixen altres opinions sobre el cas. Hans Eysenk -que ha estat psicòleg influent a fins del segle XX- per les seues teories sobre la personalitat i enemic del Psicoanàlisi al que considera una pseudociència, afirma en el seu llibre Decadència i caiguda de l'imperi freudià que Bertha no patia histèria sinó una malaltia física dita Meningitis tuberculosa, que estava molt estesa a Europa. Segons Eysenk s'havia contagiat probablement del seu pare, que havia mort a causa d'eixa malaltia.
Enllaços externs
