Anselm Ferrer i Bargalló

Monestir de Montserrat on Anselm Ferrer estudià i va romandre fins la seva mort

Anselm Maria Ferrer (Capellades, Anoia, 16 d'abril de 1882 - Monestir de Montserrat, Bages, 26 d'abril de 1969) fou un organista, musicòleg i compositor català. Josep Ferrer i Bargalló era el seu nom abans d'ingressar a la vida monàstica el 1899

Joventut

Va rebre les primeres lliçons musicals del seu pare. Als 10 anys ingressà an l'Escolania de Montserrat, en aquella època sota la direcció de Manuel Guzman: allà aprengué violí, orgue, piano i harmonia. Un cop acabada la seva estada a l'escolania va romandre absent de la comunitat l'any reglamentari i tornà als 16 anys, per vestir l'habit de Sant Benet; en aquesta època era un dels organistes que acompanyaven l'Ofici Diví i mestre de l'Escolania. L'any 1907, es traslladà al Col·legi de Sant Anselm de Roma, on acabà la carrera eclesiàstica i del qual fou, ensems, organista.

Per aquests temps perfeccionà els estudis musicals a la Cappella Giulia del Vaticà. Més tard el 1910 estudià composició a Nàpols amb Camillo de Nardis. Després de quatre anys d'absència retornà a Montserrat (1911), on va assumir la direcció de l'Escolania, vacant des de la mort del pare Guzman (1909).

Plenitud

Va estar al càrrec de l'escolania des del 1911 fins el 1933. En aquest temps renovà els estudis teòrics i els d'instrument i donà una gran importància a l'educació de la veu. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions. També es va ocupar en refer la gran biblioteca del Monestir.

L'any 1939, un cop acabada la guerra civil, aplegà a Barcelona el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat. Tingué un excel·lent criteri en l'aplicació de les normes que imposava el Motu proprio de Pius X sobre la música sacra, doncs si bé contribuí en desterrar de l'església qualsevol resta de cant operístic, tampoc arribà al fanatisme exclusivista del cant gregorià, fent alternar el gregorià amb formes polifòniques que s'ajustaven a l'esperit litúrgic.

Va promoure el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat i per al Segon Congrés Litúrgic de Montserrat va compondre els cants de la missa en català.

Va compondre peces per a orgue, piano i violí, així com nombroses obres religioses com la Missa abbatialis, per a quatre veus i orgue, i tres salves montserratines.

Obres

• Missa abbatialis
• Missa solemnis cum jubilo
• Lamentacions

• Himnes:
• Tertia i Nona
• Himne a la Verge de Montserrat
• Laudibis cives
• Te Deum
• Salve montserratina
• Ave Maria

Referències

• Suplement 1969-1970. pàg. 154, de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4599-5)
• Arxius de Catalunya on es conserva obra d'Anselm Ferrer, a més de Montserrat