Vés al contingut

Ballester (ocell)

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Apus melba)

Plantilla:Taxocaixa ocell

Ballester

Fitxer:3260.ogg

Estol de falzies reials.
Il·lustració d'una falzia reial.
Il·lustració d'un ballester bevent.

El ballester, avió o falzia reial a les Balears (Tachymarptis melba) és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gran que el falciot negre.

Morfologia

  • Fa 21 cm de llargària total i 55 d'envergadura alar.
  • No és d'un color tan fosc com el falciot negre.
  • La part inferior és blanca, menys la cua i la banda fosca pectoral.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies

Reproducció

Ambdós pares construeixen el niu enganxant amb llur saliva plomes, molsa i altres materials. Al maig-juny hi pondran 2 o 3 ous que covaran tots dos progenitors durant 20 dies i on, al llarg de 55-60 dies més, hauran de restar els pollets que en neixin. Cada any retornen al mateix niu.[2][3]

Alimentació

Menja insectes i aràcnids atrapats al vol.

Hàbitat

Mostra una gran tirada pels congosts dels Prepirineus.

Distribució geogràfica

Es troba al sud d'Europa (des de Portugal fins a Bulgària) i a tot Àfrica. La seua àrea de cria principal està compresa entre Grècia i Alemanya.[4][5]

Costums

  • Als Països Catalans és un ocell estival: hi torna al març-abril, molt abans de la data de posta, i s'escampa per les zones més muntanyenques -encara que no arriba al Pirineu- on busca penya-segats per instal·lar el niu. També aprofita construccions fetes pels humans, com són els ponts i alguns edificis. Pel setembre-octubre se'n va a l'Àfrica.[6]
  • És un ocell monògam i molt sociable car construeix el seu niu integrat en colònies.
  • Bat les seues ales lentament (de 4 a 8 vegades per segon) però amb molta força (és audible per a una persona si es troba suficientment a prop) i això el fa un dels ocells més ràpids (pot arribar als 110 km/h).
  • Té un xiscle molt més greu que la falzia comú (Apus apus) i de cadència més lenta.

Observacions

Si bé sembla que la població que viu en el medi rural va minvant, en canvi la població que ho fa en el medi urbà va augmentant, de tal forma que el conjunt de la població es manté bastant estable.

Referències

  1. Avibase - Llistats d'Ocells del Món.
  2. Bologna, G.: Simon and Schuster's Guide to Birds. Nova York: Simon and Schuster Publications. Any 1978.
  3. Gilliard, E.: Living Birds of the World. Nova York: Doubleday and Company. Any 1967.
  4. Peterson, R.; G. Mountfort i P. Hollom: Birds of Britain and Europe. Nova York, Houghton Mifflin Company. Any 1993.
  5. Harrison, C. i A. Greensmith: Birds of the World. Nova York, Dorling Kindersley Inc. Any 1993.
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 72. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Plantilla:Sister