Vés al contingut

Arcadi Oliveres i Boadella

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Arcadi Oliveres Boadella)

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945) és un economista català i un reconegut activista per la justícia social i la pau. Casat amb Janine Künzi ha tingut quatre fills.

Biografia

Inicis

Nascut a Barcelona l’any 1945 al barri de l’Esquerra de l'Eixample. Estudià primaris i secundaris a l’escola Pia del carrer Diputació, on tingué com a professors, entre d’altres, Lluís Maria Xirinacs,Octavi Fullat i Francesc Botey. Va ser membre del moviment escolta a un agrupament de Minyons Escoltes (1962-66).

Trajectòria durant el franquisme[1]

Entrarà a la Universitat de Barcelona a la Facultat de C. Econòmiques on destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. L’any 1966 s’implicà molt activament en el Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona (SDEUB), i va participar a la Caputxinada”, el març de 1966. Obtingué el títol de Llicenciat en Ciències Econòmiques l’any 1968. El maig del mateix any és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, i és absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares Potau.

Acabats els estudis, el juliol de 1968, començà a treballar per al CEDEC (Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari), des d’ on es dedicà a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal. L’any 1969, motius familiars el porten a assumir la direcció de l’empresa familiar que per la crisi farà fallida i serà liquidada el 1978.

En aquest període dels anys 70 s’implicà en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya participant a l’Assemblea de Catalunya. Serà fundador, també, de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Al mateix temps, va militar, a partir de 1971, en l’organització Cristians pel Socialisme.

L’any 1974 començà a participar en l’organització internacional catòlica Pax Christi., dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident, a Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom), entre 1974 i 1990. En els últims anys del franquisme Pax Christi, amb Justícia i Pau, desplegà diverses campanyes d’oposició a la pena de mort tot intentant, la commutació de les penes de mort en les últimes execucions del franquisme (Juan Paredes “Txiqui”, Salvador Puig i Antich...) mitjançant la intercessió del Vaticà. El 1976 serà és detingut per la Guàrdia Civil a La Sènia i passa tres dies a comissaria, arrel de la seva participació en una de les columnes de Marxa de la Llibertat organitzada per Pax Cristi per tot Catalunya.

L'etapa democràtica[2]

L'any 1977 va participar en la creació de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la qual encara és membre actiu. El 1978, després de tancar la seva empresa entrà a treballar durant un temps a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, L’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors fins a l'actualitat ha continuat treballant com a docent en aquesta universitat. L'any 1992 s'ubicà al campus de Bellaterra.

L’any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el denominat "Cicle de l’economia de la defensa" i guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada, i impartir classes la Facultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat., feu de professor tutor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats ( UB, UPC, U. de LL., U. de Girona, U. de València i U. de Castelló...)

Entrada a Justícia i Pau[2]

L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau, després de col·laborar en diversos projectes amb en aquell moment president Joan Gomis (Premi Joan XXIII, Informe econòmic sobre 0’7% etc.). Serà membre actiu d’aquest entitat, des d’aquella data. L’any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis, va ser elegit president d'aquesta entitat, càrrec que manté a l’actualitat. Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions a l’Estat de Justícia i Pau.

Campanyes i activitats[2]

En la seva vida d’activista per la justícia social ha participat en un seguit de campanyes i activitats, algunes de les més destacades són: La primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82)[3], la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), la campanya contra l’ ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986), la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). Com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes[4] (reunions d'Utrecht, 1984, i Malmö, 1987), les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), la campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), la promoció de la banca ètica[5] a Catalunya, essent elegit president honorari de la plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions[6]contra la Guerra d'Irak (2003).

Fou mediador a les tancades d’immigrants[7]a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 va fer, juntament amb altres persones, entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració, i feu el seguiment dels processos de regularització fruit dels acords entre l’Administració i els tancats..

Ha desenvolupat una gran activitat com a conferenciant arreu del territori català, a l’Estat espanyol i a força poblacions europees (París, Brussel·les, Londres, Lausana, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, i a Sudamèrica, a Colòmbia, Argentina, Mèxic.... Ha participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a Amèrica Llatina. Ha estat o és convidat habitual en programes[8] Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Vídeo Misión Radio... Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d'Or i el Diari de la Pau, i ha participat en més de 60 llibres o publicacions.

De l’any 2001 (substituint Joan Gomis quan aquest va morir) fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d’ONG per la Pau, L’any 2004 va ser elegit president de la FOCIR Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. També l’any 2004 va ser nomenat membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.. L’any 2005 va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d'experts del programa per a la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Va participar en les mobilitzacions de protesta contra la reunió de l'OMC a Seattle (1999). Va participar i impartir conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias (Colòmbia, 2003). Ha participat i impartit conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011), del Fòrum Social de la Mediterrània[9], celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).

L'any 2011 desplegar una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions del 15M [10] els denominats "indignats", impartint desenes de conferències en les diferents places públiques i altres llocs on es van fer "acampades" ciutadanes i oferint innombrables entrevistes a mitjans[11]de comunicació amb relació a aquest important moviment ciutadà.

El 10 d'abril de 2013, juntament amb Teresa Forcades, va presentar un manifest "per a un Procés Constituent a Catalunya".[12][13]


Publicacions destacades

  • Nord-sud, diagnòstic i perspectives (1988)
  • El ciclo armamentista en España (2000)
  • ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (2003)
  • Aldea global, justicia parcial (2003)
  • Contra la fam i la guerra (2005)
  • Un altre món (2006)
  • El meu camí cap a la utopia (2008)
  • ¡En qué mundo vivimos! (2009)
  • Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar (2010)
  • Diguem prou! (2012)

Premis

Ha rebut els següents premis:

  • Memorial Vidal i Llecha (1985, primera edició)
  • Premi de la Fundació Lluís Companys (ERC) (2001)
  • Premi de l'entitat Flama del Canigó
  • Premi de civisme de Radio Molins de Rei
  • Premi de la revista Alandar, Madrid
  • Guardó CIEMEN 2006 (modalitat nacional)

Associacionisme

Actualment és president de les següents organitzacions:

Igualment és membre actiu dels organismes o entitats següents:

Referències

  1. ↑ Ibañez, Eduard. «"Trajectòria d'A. Oliveres, president de Justícia i Pau"». Justícia i Pau.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Eduard Ibañez Trajectòria d'A. Oliveres
  3. ↑ Web de Justícia i Pau” Campanya del 0’7%: “25 Anys de compromisos incomplerts”
  4. ↑ Web J i P Trobada anual de la xarxa europea Contra el comerç d’armes
  5. ↑ Web J iP "Crida a invertir en la banca ètica i ciutadana"
  6. ↑ Declaracions de A. Oliveres: "Les mobilitzacions contra la guerra d'Irak no és un moviment conjuntural" Revista "Que corri la veu " Nº16 23 -4-2003
  7. ↑ Web de Cataluyareligio Vídeo Entrevista A. Oliveres “Deu anys del tancada de immigrants a Santa Maria del Pi”
  8. ↑ Web de justícia i Pau Llista de programes on A. Oliveres participa
  9. ↑ “El model Barcelona anàlisi de la poca visibilitat del Fòrum de la Mediterrània”
  10. ↑ Vídeo You Tube Conferència 20-5-2011 a la plaça de Catalunya de BCN
  11. ↑ Entrevista del Diario Publico.es a A. Oliveres:“La voluntad de protesta del 15 M sigue viva i con propuestas concretas de acción” 15-5-2013
  12. ↑ «Teresa Forcades i Arcadi Oliveres promouen un manifest 'per a un procés constituent a Catalunya'». VilaWeb, 10-04-2013.
  13. ↑ Video de TV3 “Teresa Forcades i Arcadi Oliveres entren en política”

Enllaços externs

Articles

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Arcadi_Oliveres_i_Boadella&oldid=60128»