Art mudèjar

Torre mudèjar de Terol

Palau de la Aljaferia, Saragossa.

Giralda.

L'art mudèjar és l'art que practicaven els mudèjars i moriscos. Tingué lloc del segle XII al XVI, i fou un fenomen autòcton i exclusivament hispànic. Encara que també arribà a viatjar a Amèrica, a les colònies espanyoles. Bàsicament, és un estil per a cristians però que incorpora influències, elements o materials d'estil hispano-musulmà.

Estil artístic

En aquest art va influint la situació fronterera, sempre mòbil. L'estil europeu anava penetrant la península i anava condicionant progressivament el mudèjar. La posterior conquesta d'Al-Àndalus donà un mudèjar més jove i amb influències directes de l'arquitectura tradicional. Una figura d'importància en el mudèjar és l'obrer o alarif (obrer entès com el mestre de construcció) i el seu món, en contraposició amb la canteria i els canters. L'alarif utilitzava rajoles, guix, escaiola, mamposteria, fusta, etc. La seua situació de vençut el transformà en mà d'obra barata i en condicions de construir el que li ordenen els seus clients, que foren esglésies, sinagogues, fortificacions, palaus, etc. Posteriorment els cristians aprengueren aquesta tradició. Sense trencar en la modèstia aquest art pretén donar tota l'animació que pot únicament usant els materials esmentats. Entre els elements típics destaquen: graelles (tipus escacs), espines de peix, xicotetes cantonades, arcs cecs, xarxes de rombes (sebka).

Escoles

En l'art mudèjar destaquen tres escoles:

• Focus Lleonès i Castellà: Els més antics, amb grans influències de l'art romànic. Els seus edificis de rajola ofereixen una decoració amb arcs cecs de mig punt, jocs de requadres amb refonaments i frisos amb dents de serra. Són molt nombroses les esglésies.
• Aragó: Amb una personalitat molt característica, sorprèn el seu colorisme que rep de l'ús de manises exteriors i els innombrables recursos que extrauen de la rajola. Cal destacar les originals torres d'esglésies.
• Andalusia: En Còrdova es manté l'ús de la pedra, mentre que en Sevilla predomina la rajola, les formes almohades i la construcció de capelles funeràries. Principalment aquesta escola està està representada per esglésies, palaus i sinagogues.

Al segle XIX, junt amb altres estils, ressorgeix l'art neomudèjar.

Obres mudèjars

• Aragó: Torres de Terol o de Tarazona; Daroca (Saragossa); Palau de l'Aljaferia (Saragossa); i diverses esglésies a tot Aragó.
• Esglésies al voltant del riu Duero
• Lleó, Sahagun, església de Sant Llorenç, monestirs
• Monestir de Sant Facund
• Toledo: Església de Illescas, Sinagoga del Transito, diverses cases
• Palau de Tordesillas
• Àvila: Arevalo "La lugareja"
• Monestir de Guadalupe
• Salamanca
• Alcàsser de Segòvia
• Alcàsser de Sevilla, Casa de Pilatos, Giralda
• Alcàsser de Còrdova, Sinagoga de Còrdova
• Burgos: Reial monestir de Las Huelgas
• Torre de l'Alcúdia de Xèrica (País Valencià), d'inspiració mudèjar.

Vegeu també

• Cairat