Artur Baratta i de Valdivia
Artur Baratta i de Valdivia (Barcelona, 1860 - Barcelona, 1947) fou un compositor i director d'orquestra català.
Nebot de Faust Baratta i Rossi. Estudia al conservatori d'Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols. El 1875 s'instal·la a Roma, i el 1876 a París, per estudiar piano i contrapunt al conservatori. El 1879 torna a Barcelona i el 1882 estrena, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure, que va ser la primera òpera en català representada al teatre. Després viatja per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela. Els darrers anys visqué a Palma (Mallorca), on dirigí l'orfeó La Protectora.
Va compondre nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de bressol (veu i piano) i música d'església per a cor i orquestra.[1]