Albó de muntanya
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
L'albó de muntanya (Asphodelus albus, del grec asphódelos - asfòdel, nom d'aquesta planta -; i del llatí albus -blanc-) és una planta que prolifera a prats i matollars d'indrets assolellats i arrecerats del vent de l'estatge subalpí. És una planta herbàcia, perenne, de fins a 1,2 m d'alçària, amb un aparell radical constituït per diversos tubercles allargassats. Les fulles són de secció triangular, llargues i d'1 a 3 cm d'amplada. Les flors són de 3 a 5 cm de diàmetre amb 6 tèpals blancs, amb el nervi central de color púrpura, envoltades de bràctees de color bru fosc, reunides en grans inflorescències d'una gran bellesa. La floració s'esdevé de maig a agost. El fruit és una càpsula esfèrica, de cosa d'1 cm de diàmetre, verda, grisenca a la maturitat.
Es pot confondre amb l'albó (Asphodelus aestivus), que viu a les brolles de les contrades mediterrànies, i amb el cebollí (Asphodelus fistulosus), planta més humil de les vores dels camins de terra baixa. És fàcil diferenciar-les, més que per les seues característiques, per l'hàbitat. Es cullen els seus tubercles de l'any, que solen ésser més llisos i més grocs que els més vells.
Referències
- ↑ Díaz Linfante, Z.; B., Valdés «Asphodelus albus subsp. carpetanus Z. Díaz & Valdés (Asphodelaceae), una nueva subespécie del centro de España» (en castellà). Lagascalia, 17, 2, 1994, p. 273-275 [Consulta: 24 març 2013].
Bibliografia
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles, plana 54. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4
- Finkenzeller, X.: Alpenblumen. Munic, 2003, ISBN 3-576-11482-3