Eriçó clar
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
L'eriçó clar (Atelerix algirus) -també anomenat eriçó nord-africà o eriçó africà- s'assembla molt a l'eriçó comú però és de mida més petita i té les orelles relativament més grans.
Morfologia
És més petit i de coloració més clara que l'eriçó fosc, sobretot a la cara i a l'abdomen. Les potes també són més llargues, cosa que li permet caminar sense arrossegar el ventre tan a prop de terra, de manera que avança més silenciosament i fa l'efecte que va més ràpid. Però la diferència més perceptible i la que fa més fàcil de distingir-lo de l'eriçó fosc és que en l'eriçó clar les espines del front queden separades per una mena de clenxa en forma de V.
Les seves pues són unicolors o, en tot cas, presenten un sol anell de color fosc al centre.
Fa una mida aproximada de 21-25 cm (cua entre 2-4 cm) i pesa de 400 a 850 g.
Distribució
Manté una distribució força reduïda pel nord d'Àfrica i les illes properes a aquest continent, com ara Malta i les Canàries, on probablement ha estat introduït per l'home i per la franja de la costà mediterrània de la península Ibèrica i és a Catalunya on manté una distribució més àmplia, on arriba a colonitzar grans espais interiors de la depressió de l'Ebre[2]
Hàbitat
Boscos i matollars perennifolis: alzinars, suredes, pinedes, carrascars, màquies, etc. També ronda al voltant dels conreus i a prop de les masies.
Costums
Solitari i nocturn, està actiu des del crepuscle fins a l'alba, però és difícil de veure, ja que fuig a amagar-se així que sent el més petit soroll. Sembla que no hiverna i està actiu tot l'any.
Reproducció
Pot arribar a tenir dues culivades a l'any de quatre o cinc cries cada una, i el seu període de gestació és de 25-28 dies.
Rastre
Es poden trobar exemplars d'aquesta espècie esclafats a les carreteres, si bé amb menys freqüència que en el cas de l'eriçó fosc.
Espècies semblants
L'eriçó comú no presenta "clenxa" a les espines del front i té taques fosques a la cara.
Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 22-23.
Enllaços externs
- Informació sobre aquesta espècie animal. (anglès)
- Descripció i fotografia de l'eriçó clar ibèric. (anglès)
- Fotografies d'eriçons clars en diferents estadis de creixença.
Referències
- ↑ . Atelerix algirus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 18-10-08.
- ↑ Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. pàg 478
Espècies vivents d'erinaceomorfs ordenades per subfamília | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Regne Animalia · Fílum Chordata · Classe Mammalia · Infraclasse Eutheria · Superordre Laurasiatheria | |||||||||||
| Erinaceinae | |||||||||||
| Galericinae | |||||||||||
