Surer (peix)



La ballesta, el porcell o el surer (Balistes capriscus) és un peix de la família dels balístids i de l'ordre dels tetraodontiformes[1] present als Països Catalans.
Morfologia
- La seua talla màxima és de 60 cm.
- El cos és oval, molt comprimit lateralment i alt.
- La pell és coriàcia.
- El cap té el morro agut.
- La boca és petita amb els llavis carnosos i proveïda de 8 dents incisives molt fortes.
- Els ulls són petits i es troben a la part superior del cap.
- L'opercle és molt petit i es troba per damunt les pectorals.
- Té dues aletes dorsals, la primera té tres espines i es troba inserida dins un solc i pot aixecar-la violentament per defensar-se.
- La segona dorsal és semblant a l'anal.
- Les pèlviques estan transformades en una placa mòbil i rugosa.
- És de color gris amb tons blaus i violetes. El ventre és clar.[2]
Reproducció
A principi d'estiu es pot veure uns forats bastant grossos a la sorra: es tracta dels nius que fan per realitzar la posta. Guarden la posta atacant tot el que s'hi aproxima. Les femelles fan els nius bufant i els mascles guarden la posta. La incubació dura 2-3 dies. Les larves són planctòniques.
Alimentació
Menja crustacis (els gira amb una bufada i ataca al ventre), cucs, equinoderms i mol·luscs.[3]
Hàbitat
Apareix a tot tipus de fons, praderies, zones rocalloses i, principalment, sorrenques entre els 10 i 100 m de fondària. També apareix als ports i davall objectes flotants.[4]
Distribució geogràfica
Està present a tot el Mediterrani i a l'Atlàntic (des de Gibraltar fins a Angola i des de Nova Escòcia fins a l'Argentina).[3]
Costums
- Presenta una natació per ondulació (dorsal i anal), per això es desplaça lentament.
- En cas de perill aixeca la dorsal.
Pesca
La seua carn, sense espines[5], és excel·lent i es captura amb arts d'arrossegament i ocasionalment amb volantí. També es pot capturar fent pesca submarina: és una presa molt fàcil, ja que neda molt lentament i, fins i tot, pot agafar-se amb les mans (amb el risc de rebre una mossegada).
Depredadors naturals
A banda de l'ésser humà, els seus principals enemics naturals són Thunnus albacares, Coryphaena hippurus i Acanthocybium solandri.[6]
Referències
- ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 260-261.
- ↑ 3,0 3,1 FishBase (anglès)
- ↑ Asturnatura (castellà)
- ↑ MaestroPescador (castellà)
- ↑ FishBase (anglès)
Enllaços externs
- Animal Diversity Web (anglès)
- NCBI (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- The Taxonomicon (anglès)
- Dr. Pez (anglès)