Bartomeu Bardagí i Moras
Bartomeu Bardagí i Moras (Barcelona, 1915 - 2 de setembre de 2003) fou un corrector de català i tenor.
Es va iniciar amb només tenia quinze anys en la correcció de textos en català. L'any 1932 aprova un concurs de professor de català per correspondència i ingressa en l'Extensió d'Ensenyament Tècnic. El desenllaç de la Guerra Civil, l'any 1939, va estroncar totes aquelles activitats, però més endavant intervé com a corrector ja expert i segur en les publicacions de diverses cases editorials, especialment Aymà i Selecta. Participa en la correcció de proves de la quarta edició del Diccionari Fabra. Durant molts anys, fins a la dècada dels seixanta, els dos correctors de català per excel·lència eren ell i Eduard Artells (amb qui l'unia una gran amistat, que acreixien l'amor a la música i un afinat sentit de l'humor).
A partir de l'any 1966 és un dels encarregat de traduir al català tot el material publicat en castellà a la secció Calendario sin fechas de Josep Pla a la revista Destino. Posteriorment, va ingressar en la nòmina de correctors de la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana. També va formar part, al costat de Joan Fortuny, de l'equip responsable de la correcció del diari Avui en la seva primera època (1976). L'any 1992 es va decidir a aplegar el seu anecdotari professional en el volum Humor amb lletra i música (La Campana), que va quedar finalista del premi Pere Quart d'humor i sàtira (1991).[1]
Bartomeu Bardagí va ser també un tenor destacat, que va actuar durant molts anys, com a solista, en oratoris i òperes, al Palau de la Música Catalana i al Gran Teatre del Liceu. Al Liceu va interpretar nombrosos papers operístics italians (el difícil Pong, a Turandot) i alemanys (el no menys difícil "Primer jueu", de Salomé). Bardagí va debutar en el Liceu el 10 de gener de 1948 com Marcó, en El giravolt de maig de Toldrà, i va cantar en 57 funcions més fins al 1982.[2]
L'any 1954 va interpretar el paper del jutge Cauchon a l'òpera Jeanna d'Arc au bûcher, d'Arthur Honegger, dirigida per Roberto Rosellini i amb la intervenció de l'actriu Ingrid Bergman. Durant molts anys va ser el tenor de la Missa de les Santes,[3] de Mataró, i el 1956 va cantar la Novena de Beethoven a València al costat d'una de singular debutant soprano: Montserrat Caballé.