Sant Martí de Baussitges

**Sant Martí de Baussitges**
	Sant Martí de Baussitges
	Fitxer:Baussitges.JPG; Fotografia de l'església de Sant Martí de Baussitges després de la restauració
Fitxa tècnica
Tipus	església
Començament	s.X
Acabament	946
Localització	Espolla
Estil	Romànic
Materials utilitzats	pedra, pissarra i granit
Vistes
	; Planta de l'església, el dibuix prové del cartell informatiu que hi ha davant de l'església i fou realitzat pel GESEART

Sant Martí de Bausitges és una església preromànica (possiblement del segle IX) situada al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà, molt propera al Mas de Can Joan Roig.

Arquitectura

Es tracta d'un temple d'una sola nau de planta rectangular, amb un absis de planta trapezoidal i amb unes petites obertures, tan a la nau com a l'absis. La nau està reforçada amb un arc toral, que com l'arc triomfal, la volta i algunes obertures és lleugerament de ferradura. Dins del temple s'hi pot observar encara el banc corregut als laterals i també hi ha restes del basament del cancell.

Les parets són fetes amb pedra pissarra de la zona, unides amb argamassa (que després de la restauració s'ha convertit en ciment). En algunes zones es pot veure el parament d'opus spicatum, característic de la construcció pre-romànica. En cap cas, excepte al campanar posterior, trobem pedres treballades. El teulat també és de pedra pissarra i fou completament refet en la restauració de principi de la dècada de 1990.

La porta està orientada al sud i fins no fa gaires anys, quan fou restaurada, davant la porta hi havia un clos amb l'antic cementiri. Durant la restauració duta a terme el 1991 aquest element fou destruït. L'edifici també compta amb un campanar posterior, segurament del segle XIII, i que té forma d'espadanya. Es tracta d'una de les esglésies més antigues de l'Alt Empordà que ha arribat fins avui amb molt poques modificacions.

Història

L'església fou consagrada el 20 de desembre del 946 per l'arquebisbe de Narbona. Fou possessió del monestir benedictí de Sant Quirze de Colera. Des del 1284 a la zona de Baussitges hi tenia possessions el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, situat al nord de l'Albera.

Antigament fou seu d'una parròquia, que va estar activa fins al segle XVI, i també era el nom que es donava a un municipi que subsistí fins al segle XIX, quan tot passà a Espolla. Però el despoblament de l'Albera feu que s'abandonés el culte d'aquesta església en paral·lel que s'anaven despoblant els masos que donaven entitat al municipi, fins que durant la segona meitat del segle XX es despoblà definitivament, malgrat que alguns dels masos estiguin oberts durant algun període de l'any.

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|Plantilla:Puntdecimal|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}}