Fènix (ocell)

El fènix del Bestiari d'Aberdeen.

A l'antiga mitologia egípcia, on s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

És un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branquillons de canyella i després l'encén; el niu i l'ocell es cremen amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. El fènix nou embalsama les cendres del vell en un ou de mirra i el porta a Heliòpolis ('la ciutat del sol', en grec), situada a Egipte. L'ocell es deia que es regenerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gairebé immortal i invencible -un símbol del foc i de la deïtat.

Encara que les descripcions i les referències als anys que viu varien, el fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la resurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort.

Al principi, els egipcis l'identificaven amb una cigonya o amb un ocell semblant a un bernat pescaire anomenat un bennu, conegut des del Llibre dels Morts i altres texts egipcis com un dels símbols sagrats venerats a Heliòpolis, estretament associat amb el sol naixent i el déu del sol egipci Ra.

Com continua l'Enciclopèdia Britànica de 1911:

... per la qual cosa es representa com a "autocreador" i s'anomena "l'ànima de Ra (el sol)", "el cor del Sol renovat". Tot el simbolisme místic del sol del matí, especialment en connexió amb la doctrina de la vida futura, es podria haver transferit, doncs, al benu, i el llenguatge dels himnes amb els quals els egipcis lloaven la llum de l'alba mentre s'acostava des d'Aràbia, i que delitava els déus amb el seu perfum i ascendia des de les flames del fulgor del matí que declinaven, bastava per a suggerir la majoria dels trets materialitzats en les imatges clàssiques del fènix. Els grecs adaptaren el mot benu (i també en prengueren el significat egipci més primerenc de palmera de dàtils) i l'identificaren amb la seva paraula phoinix, que significava 'color porpra o carmesí' (vegeu fenicis). Ells i els romans posteriorment representaren l'ocell més aviat amb un paó o una àguila. Segons els grecs, el fènix vivia a l'Aràbia prop d'un pou, en el qual es banyava a l'alba i aleshores el déu grec del sol Apol·lo hi aturava el seu carro (el sol) per escoltar la seva cançó. Un possible origen que s'ha proposat per al fènix egipci és una espècie d'ocell específic de l'Àfrica Oriental. Aquest ocell nia en uns munts de sal massa calents perque hi puguin sobreviure els seus ous i els seus pollets, per això hi afegeix un muntet d'unes quantes polzades, prou alt perquè s'hi pugui aguantar l'ou que hi pon, encara que el lloc no sigui gaire més fresc. L'aire calent que ascendeix des de baix del munt de sal recorda les turbulències d'una flama. En el folklore rus, el fènix hi apareix com l'Ocell de Foc (folklore rus) (Жар-Птица), o ocell de foc, tema del famós ballet d'Stravinsky de 1910. El fènix es troba a les banderes i escuts municipals tant d'Atlanta (ciutat cremada a la Guerra civil dels Estats Units) com de San Francisco (destruïda per un terratrèmol i pel foc el 1906) per a simbolitzar llur renaixement des de la cendra. La Junta militar grega, anomenada el Règim dels Coronels (το καθεστώς των Συνταγματαρχών), una sèrie de governs militars dictatorials de dretes que governaren Grècia de 1967 a 1974, usà el fènix en el seu emblema, un soldat de perfil amb el fusell amb la baioneta armada a contrallum davant el fènix, amb la llegenda ΕΛΛΑΣ (Grècia) a dalt, sobre un cel blau, i 21 ΑΠΡΙΛΙΟΥ (21 d'abril), a baix, en una sanefa negra.

Símbol nacionalista català

Portada de la revista La Renaixensa amb el fènix

El fènix ja era conegut als Països Catalans a l'Edat Moderna, on apareix representat, i anomenat amb aquest nom, a les processons del Corpus de Barcelona ("Lo Fenix tot sol", 1530), com a símbol de la resurrecció cristiana. Posteriorment, Narcís Feliu de la Penya i Farell va fer aparèixer el fènix en el títol del seu tractat regeneracionista polític, econòmic i social Fènix de Cataluña, compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas, publicat el 1683, l'obra més representativa de la seva època.

Des del segle XIX, el fènix fou emprat pels primers catalanistes i independentistes catalans com a símbol de l'esperit de construcció nacional després de la derrota. És el símbol de la Renaixença catalana i a l'època, Renaixement. També fou emprat pel grup independentista irlandès Sinn Féin. Aquest símbol començà a usar-se al Principat de Catalunya a la revista «La Renaixença» (1881-1905), publicada per Pere Aldavert, amb el suport d'Àngel Guimerà i de Francesc Matheu. La imitaren altres publicacions catalanistes, com «L'Esperit Català» (1883-1884), l'«Almanach de la campana» (1886), «La Caça de la Perdiu» (1904). De 1910 a 1921 continuà apareixent en una gran varietat de publicacions, no sols independentistes, com «La Veu del Poble» (1921), però la principal fou «Renaixement».

La representació del fènix es confongué amb l'àguila usada per Marià Aguiló i Fuster en algunes de les seves publicacions, procedent de l'escut d'armes del seu primer cognom. Aquesta identificació fou possible pel lideratge d'Aguiló en el moviment representat pel fènix. D'altra banda, el cap del fènix dalt de l'escut nacional dels Quatre Pals també recorda la Vibra de la cimera de la dinastia catalana representada de front i, fins i tot, el ratpenat que en deriva. També recorda l'àguila imperial de la Casa d'Àustria (els Països Catalans i l'Aragó havien lluitat a la Guerra d'Ocupació o de Successió per l'arxiduc Carles III, identificat amb les Constitucions pròpies), per bé que l'àguila imperial era bicèfala.

La dècada de 1980 les organitzacions Nosaltres Sols i Estat Català recuperen el fènix com a símbol nacionalista català.

El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) usà el lema Aixeca't i parla, referit a la llengua catalana en situació de minorització per la persecució política dels estats espanyol i francès. Amb aquest lema es produeix una cristianització del símbol del fènix, atès que és inspirat en la resurrecció de Llàtzer dels Evangelis. Aquest mateix lema ha estat emprat per l'empresa Nike en una campanya contra el racisme (Stand Up. Speak), que és difós gravat en dues bandes de silicona entrellaçades, una de blanca i una de negra.

Cultura popular

Literatura

El fènix s'ha fet també famós com a símbol de l'ascens i la decadència social, Montag i Faber en la novel·la de Ray Bradbury Fahrenheit 451. El cas de la destrucció d'una societat autocomplaent i injuriosa per tal de fer possible un començament des dels fonaments s'ha comparat amb la consumició del del fènix de la mitologia per les flames, seguida de la resurrecció des de les cendres.

Fa més poc temps, en les novel·les de Harry Potter de J.K. Rowling hi ha un fènix, anomenat Fawkes (per Guy Fawkes). És l'animal de companyia de Dumbledore (també s'ha especulat si el Patronus de Dumbledore no ho deu ser, un fènix). No se sap l'edat d'aquest ocell, però té menys de 500 anys. En el món de Harry Potter, els fènixs poden portar uns pesos enormes, les seves llàgrimes tenen poders curatius extraordinaris i el seu cant es diu que fa por als impurs i dóna coratge als de cor pur. Les varetes dels mags en aquest món tenen totes un element màgic (per exemple, una ploma de fènix, un pèl d'unicorn, fibres del cor d'un drac) a dintre, folrat de fusta. Les varetes tant de Harry com de Lord Voldemort contenen una ploma del fènix domèstic de Dumbledore, Fawkes. Aquest fènix fa de missatger de l'Orde.

Música

Transsylvania Phoenix és el nom d'una banda de rock romanesa amb lletres de cançó folklòriques. Phoenix és el nom d'una banda pop francesa que canta en anglès. La Fenice ("El Fènix") és un teatre d'òpera famosa de Venècia, Itàlia. També Stratovarius té una cançó anomenada Phoenix.

Art

El logo de Queen té una imatge d'un fènix en la part superior. El logo fou dissenyat pel seu cantant Freddie Mercury. En la sèrie Final Fantasy, el fènix apareix com una invocacíó a Final Fantasy V, Final Fantasy VI, Final Fantasy VII, Final Fantasy VIII, i Final Fantasy IX. A diferència de la majoria de conjurs de la sèries, l'obtenció del conjur del fènix normalment lliga l'argument del joc d'alguna manera. A Final Fantasy V, el jugador pot seguir un episodi secundari en el qual ell o ella troba la vibra (wyvern) del Rei Tycoon dalt la Torre del fènix, gairebé morta. La Vibra (Wyvern) se sacrifica per Reina, la filla del Rei Tycoon, tirant-se de dalt la torre i mentre s'estimba, un fènix s'eleva des de dins el seu cos i concedeix el seu ajut al grup com una invocació. A Final Fantasy VI, el personatge anomenat Locke, un lladre noble, intenta de reanimar la seva amant, Rachel, que havia perdut feia temps quan es llançà cap a una mort segura a l'abisme d'un avenc, utilitzant el magicite a la Cova del Fènix, que es diu que posseeix l'essència de l'ocell llegendari. El fènix és un ocell llegendari però només n'hi havia un de viu alhora. Quan era prop de la mort (i ell sabia quan seria aproximadament) feia una foguetera i s'hi immolava, però en naixeria un de nou i més jove. Les plomes del fènix són un producte corrent de les botigues no especialitzades que es poden utilitzar per fer tornar viure els participants morts o mal ferits. Un fènix fa un paper important en el joc de Sega Shining Force II.

Referències