Bernat Papell i Carreras
Bernat Papell i Carreras (Figueres, 1821 – Seta, 31 de març del 1877) va ser sacerdot, compositor i organista.
Biografia
De molt jove marxà a viure a Girona. Estudià música amb el seu oncle Joan Carreras i Prats, organista de l'església del Carme, i composició amb el mestre de capella de la Catedral, Josep Barba. Quan tenia disset anys sol·licità, i a l'any següent obtingué, la plaça d'organista de la catedral que havia deixant vacant Pelegrí Baltasar en marxar a Montevideo. A causa de la desamortització i de les penúries econòmiques eclesiàstiques consegüents, Papell renuncià al març del 1842 a aquesta plaça, per marxar a la catedral de Nimes, ciutat on ja hi havia altres músics catalans. També fou organista de la seu de Viviers [1], abans de tornar al 1860 a la seu gironina on ocupà les places d'organista i, en substitució de Joan Carreras i Dagàs, de mestre de capella. Quatre anys més tard, i vist que les finances catedralícies no milloraven, renuncià a les places, tornà a França i s'establí a Seta, al Llenguadoc, on tocà a l'església de Sant Lluís. Morí en aquesta població al 1877.
Bernat Papell compongué tant música sacra com profana, i partitures seves es conserven a l'església parroquial de Castelló d'Empúries i a la catedral de Girona.
Obres
- Missa, per a orgue i veu
- Missa Solemne (1874), a quatre veus i orgue
- Polones
- Rondó brillant (1870), per a piano a quatre mans
- Salve, per a tiple i orgue
- Sonata (1869), per a piano
- Vals (1841), per a banda militar
Bibliografia
- Josep Pujol i Coll La música del pare Papell, article a Revista de Girona 228 (2005), p. 11
- Xavier Carmaniu Gironins del segle XIX: Bernat Papell, article a Diari de Girona: Dominical del 28.12.2008
Enllaços
Notes
- ↑ En algunes biografies seves es diu que ho va ser de la de Besiers, però aquesta ciutat ja feia molts anys que no era seu episcopal. En la coberta de la Missa Solemne s'indica que Papell havia estat organista de la catedral de Viviers.