Josep Bernat i Baldoví
Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març de 1809 - 1 de gener de 1864) va ser un escriptor i poeta valencià, cèlebre fonamentalment pels seus sainets. La seva obra més coneguda és el sainet satiricoeròtic El virgo de Vicenteta.
Biografia
Josep Bernat nasqué el 19 de març de 1809 a Sueca. De jove, estudià a les Escoles Pies i més tard cursà Dret a la Universitat de València. Als 24 anys obtingué primer accés de sordesa, malaltia que l'acompanyà fins a la mort i li valgué el malnom de Lo Sord. El 1844 va ser elegit diputat a Corts per Sueca i més tard, alcalde. Visqué alguns anys a Madrid, on col·laborà en periòdics humorístics; una part d’aquesta producció en castellà va ser recollida en “El Sueco” (1859). En valencià conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué una gran audiència. Amb Josep Maria Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez redactà els setmanaris “La Donsaina” (1844), “El Tabalet” i “El Sueco” (1847).
Va ser autor dels primers llibrets de falla (1855) i és considerat l'iniciador del teatre popular valencià, amb obres com «El gafaüt», «Qui tinga cucs, que pele fulla», «El virgo de Vicenteta», «Pataques i caragols», «La tertúlia de Colau», «L'agüelo Pollastre», etc. En castellà escrigué el drama «Los pastores de Belén». Va deixar escrits també alguns miracles per a les representacions tradicionals de la festa de Sant Vicent Ferrer: «El mocador» i «La Fealdat i L’Hermosura». Els seus escrits reflecteixen el problema econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un escepticisme irònic pel que fa a les institucions constitucionals i administratives de l'època
Obres
- L'agüelo Pollastre
- Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua
- Col·lecció de quadres
- Un ensaio fet en regla o Qui no té la vespra, no té la festa
- Un fandanguet en Paiporta
- El Gafaüt
- Jeroni i Bartoleta o la viuda i l'escolà
- La lletjor i la bellesa, miracle
- El mocador, miracle
- El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara o El parlar bé no costa un patxo
- Pasqualo i Vicenteta o El tribunal de Favara
- Qui tinga cucs, que pele fulla o Obedecer al que manda
- El Rei moro de Granada
- La tertúlia de Colau, o Pataques i caragols
- Vicenteta la de Patraix
