Biblioteca Pública de València
| Biblioteca Pública de València | |
| Fitxer:Valencia.Hospital de los Pobres Inocentes.jpg | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Antic hospital i actual biblioteca |
| Arquitecte | Gaspar Gregori |
| Començament | s. XV |
| Acabament | s. XVI |
| Localització | València |
| Estil | Renaixement |
La Biblioteca Pública de València és la principal biblioteca pública de la ciutat de Valencia situada dins del conjunt del Parc de l'Hospital, al barri de Sant Francesc, a la Ciutat Vella. Concretament s'ubica dins el que fou antigament l'hospital provincial i aquest, construït sobre un antic hospital religiós, l'Hospital dels Pobres Innocents. Com a institució, la Biblioteca Pública de Valencia va ser fundada el 1838.[1]
Història
Origen
L'origen de la institució es remunta a 1938 i té els seus orígens en la Biblioteca Popular de Valencia, en el seu moment instal·lat en la Casa Vestuari, en la Plaça de la Verge.[1] La biblioteca va ser translladada en 1979 en el creuer de l'Antic Hospital de València, també conegut com Hospital dels Pobres Inocents.
L'edifici com a hospital
L'edifici en el qual actualment alberga la biblioteca va ser fundat en 1409 per membres de la burgesia valenciana de la època, encoratjats per un sermó de Fray Joan Gilabert Jofré en el qual defensava la necessitat de crear una institució per al tractament dels malalts mentals.[2] Va ser així com es va fundar l'Hospital de Folls de Santa María dels Pobres Innocents. Va ser el primer hospital psiquiàtric creat arreu d'Europa i en 1493 es va concedir un permís per a ampliar l'Hospital. Va ser aleshores quan van començar les obres de la nova infermeria en forma de creu grega, un dels molts anexos que formaven part de l'hospital, i en el qual actualment es troba la biblioteca. Comptava amb dues plantes, la de baix destinada al tractament d'homes, i la de dalt, per a dones.
Fins a principis del segle XVI, van coexistir a Valencia diversos hospitals, generalment lligats a ordres religioses que es dedicaven a tractar malalties específiques. En 1511, una sentència de Ferran el Catòlic va decretar la unificació de tots els hospitals en un únic recinte.[3] Aleshores es van afegir alguns anexos i es va renombrar el lloc amb el nom d'Hospital General de Valencia. Un incendi en 1547 va obligar a reconstruir l'edifici, i en 1664 es va plantar un segon creuer. El portal gòtic que actualment es troba a l'entrada del recinte es l'única peça original que es conserva d'abans de l'incendi.
L'edifici com a biblioteca
El complex sanitari va continuar servint com a hospital fins 1960, any en què es va inaugurar l'Hospital Clínic de València. Després de l'abandó del centre, es va procedir a l'enderrocament d'aquest, obres durant les quals van desaparèixer l'església, la farmàcia i l'antiga facultat de medicina. No obstant això, l'oposició ciutadana va conseguir evitar la demolició de l'edifici de la infermeria, en el que avui es troba la biblioteca.
El 28 de novembre de 1963, mitjançant el decret 3438, els edificis que no havien estat enderrocats van ser declarats com a Conjunt Històric, sobrevivint així l'antiga infermeria, la ermita de Santa Llucia i la capella del Capitulet. El 1979 el Ministeri de Cultura va instal·lar la Biblioteca Pública de València en l'edifici de l'infermeria i el Centre Coordinador de Biblioteques (actual IVAJ) en la farmàcia.
Actualment, a causa de la forma de creu grega de la planta de l'edifici, la Biblioteca divideix els seus serveis per ales: a l'entrada es troba l'atenció gewneral al públic i els estants de revistes i llibres de consulta; en l'ala eaquerra, el servei de prèstecs; en la dreta, el material infantil i juvenil, i al fons, el servei d'hemeroteca. En la planta superior, es troben les ales d'Humanitats, Ciències, les oficines i el fons local.
Serveis
Com a centre, la Biblioteca Pública de València disposa dels següents serveis [4]:
- Informació bibliogràfica.
- Prèstec a domicili de llibres i altres suports.
- Activitats culturals.
- Consulta y lectura en sala.
- Serveis en línia (prèstec interbibliotecari, desiderata, reserves i renovacions...).
- Wifi e internet.
Directors
| Director | Anys |
|---|---|
| Pilar Faos | 1979 - 1993 |
| Carolina Sevilla | 1993 - 2007 |
| Rafael Coloma | 2008 - 2010 |
| Maria Jesús Carrillo | 2010 - Actualitat |
Galeria d'imatges
-
Creuer de l'antic Hospital General de València, actual Biblioteca Pública.
-
Naus central i lateral de l'edifici.
-
Detall interior del tambor de la cúpula.
-
Cúpula central del creuer des de fora.
-
Portal gòtic de l'antic hospital.
-
Plànol del Pare Tosca, de 1704, en el qual s'observa l'hospital, amb els dos creuers que va arribar a tenir.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Generalitat Valenciana. (1989). Biblioteca Pública Valenciana, 1979 – 1989. 10 años de actividad. Valencia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
- ↑ REIG FERRER, Ana Maria, CHILET LLÀCER, Benedicta i CERDÀ BALLESTER, Josep. (2012). Una experiencia compartida. L'Hospital General de València: història gràfica d'un recinte hospitalari. En: Símile, revista del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), novembre – desembre 2012, nº 18.
- ↑ VILAR DEVÍS, Mercedes. (1996). El hospital general en la Valencia foral moderna (1600 – 1700). Valencia: 9 d'Octubre.
- ↑ Pàgina web de la Biblioteca Pública de Valencia. Valencia [consultada el 13 de febrero de 2013]. Web: <http://portales.gva.es/bpv/indice.htm>.
Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.
Enllaços externs
- Pàgina web de la Biblioteca Pública de València
- Catàleg de la Biblioteca Pública de València
- Directori de biblioteques públiques de l'Estat (en castellà)
- Informació arquitectònica addicional (en castellà)
- Informació addicional de la Biblioteca
{{#coordinates:39 | 28 | 13,35 | N | 0 | 22 | 54,35 | W | type:landmark_region:ES-VC | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat