Bisbat d'Ègara

El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana. Al principi del segle XXI, concretament el 2004, es va restituir, amb el nom de bisbat de Terrassa.

Ja es té constància documental que el bisbat existia a mitjan segle V, l'any 450, havent-se segregat del bisbat de Barcelona. L'any 614 s'hi va celebrar el concili provincial de la Tarraconense, i va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. Després d'un intent frustrat de restauració de l'antiga diòcesi després de la conquesta carolíngia, el bisbat va passar a dependre definitivament de Barcelona segons una capitulació reial de Carles el Calb l'any 874.

La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Abastava bona part del territori del bisbat actual (en essència, les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental) i s'endinsava també pel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès.

De l'antiga diòcesi egarenca, cal destacar-ne els bisbes Ireneu i Nebridi d'Ègara.

{{#coordinates:41 | 34 | 1,57 | N | 2 | 1 | 6,47 | E | type:landmark | primary|name= }}