Borinot de les corretjoles
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El borinot de les corretjoles, barrinol de la corretjola o borinot gris (Agrius convolvuli) és una papallona nocturna de la família dels esfíngids. Es troba a Àfrica, Àsia i Europa, especialment en les zones meridionals del continent. Aquest lepidòpter és molt comú als Països Catalans.
Morfologia
El Borinot gris és l'esfíngid més gran, i alhora una de les papallones més grans, de l'Europa meridional, fent uns 8 cm del cap a la punta de la cua, amb una envergadura d'uns 14 cm. Té un cos ferm i poderós.
El seu color bàsic és grisenc amb dibuixos més foscos al cos i a les ales. L'abdomen té dues files de taques regulars a cada banda en colors molt delicadament marcats, rosa, blanc i negre. Però aquestes taques no són visibles quan l'animal es troba en la posició de repòs. Aleshores es pot camuflar perfectament sobre l'escorça d'un arbre o d'un mur de pedra.
Com la majoria dels esfíngids, vola a l'estiu, de maig a setembre. Té hàbits vespertins, preferint les hores crepusculars per anar a llepar el néctar de les flors. El borinot gris prefereix les flors oloroses que desprenen fragàncies agradables al capvespre; també l'hi agraden molt aquelles flors que tenen forma de trompeta, com les petúnies.
Té ales molt poderoses que l'hi permeten volar sobre les flors amb molta precisió sense tocar-les com si fos un colibrí. La seva trompa és desmesuradament llarga comparada amb el cos, arribant a ultrapassar els 10 cm de longitud.[1]
Cicle vital
La femella del borinot gris pon els ous a les fulles de diverses espècies del gènere Convolvulus, d'ací el seu nom llatí Agrius convolvuli.
Les erugues mengen voraçment les fulles d diverses espècies de corretjola, plantes generalment considerades males herbes. Són de coloració molt variada, marró, blanca i verda. Com les erugues d'altres esfíngids, són relativament grans i tenen un apèndix similar a una banya en la zona caudal.
Acabat l'estat larvari, els borinots grisos passen l'hivern en estat de crisàlide entre les fulles seques i tiges de la corretjola. La crisàlide es marró rogenc i té la trompa ja molt visible.[2] Tot i que el borinot gris és pacífic i totalment inofensiu, a molta gent no l'hi agrada l'aspecte d'aquest animal fosc tan gran i s'espanten quan el veuen. Les llums nocturnes atreuen fortament el borinot gris i el desorienten. Sovint son víctimes dels fars dels cotxes a les autopistes. Així molts d'ells moren esclafats a l'estiu.
El borinot gris se sembla molt a (Manduca quinquemaculata), originari de l'Amèrica del nord.
Vegeu també
Referències
- ↑ P.C. Rougeot, P. Viette (1978). Guide des papillons nocturnes d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé (Lausanne). (francès)
- ↑ Foto d'una crisàlide
Enllaços externs
