Llistó
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El llistó [1](Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Llistó és una planta herbàcia habitual en erms i prats. Pertany a la família de les poàcies. Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, o sigui, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable. Herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des del carrascars i les garrigues a diferents tipus de prats. En sòls prims i eixuts se s'hi fa una comunitat, el llistonar, en què és l'espècie dominant.[2] Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap al Pirineu, on esdevé més rar.[3] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el proper orient fins a Aràbia.[4]
-
-
Brachypodium retusum, llistó, a la Serra de Collserola, prop de Can Sauró -
Espiguetes seques de l'any anterior, a la Serra de les Torretes, prop de Martorell
Referències
- ↑ «Llistó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. (1986, 2a. ed.). Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
- ↑ Bolòs, Oriol de [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Brachypodium distachyon, Brachypodium pringlei i Brachypodium retusum dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre aquestes espècies (anglès)
