Briva la Galharda
Plantilla:Infotaula de municipi de França Briva la Galharda o Briva (en occità) (en francès Brive-la-Gaillarde) és un municipi del sud-oest de França, la ciutat més poblada del departament de Corresa i la segona més gran de la regió del Llemosí, després de Limoges. L'any 2005 tenia 49.600 habitants.
Els habitants de Brive s'anomenen Brivistes.
Geografia
Situada al centre-oest del departament de la Corresa, Briva la Gailharda n'és la principal ciutat, molt més poblada que la préfectura de Tula. Briva la Gailharda és a l'eix Paris-Tolosa (A20), i entre Bordeus i Clarmont d'Alvèrnia (A89).
L'etimologia del nom possiblement vé de l'arrel "bri" que designa zones d'argila, fangoses o amb maresmes; o bé del gal "briua" que significa pont o gual.
Població
- Aglomeració : 50 009 habitants (+850, 1999/2006)
- Suburbis : 58 326 habitants (Briva, Mala Mòrt)
- Corona mitjana : 66 506 habitants (Briva, Mala Mòrt, Ussac, Sent Pantaleon de L'Archa)
- Corona Mitjana : 80 895 habitants (Briva, Mala Mòrt, Ussac, Sent Pantaleon, Cosnac, Vares)
- Àrea urbana : 95 207 habitants
Evolució demogràfica
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
<timeline> Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.7) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.7,0.9,0.7)
ImageSize = width:700 height:400 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:50 DateFormat = x.y Period =from:0 till:55000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:500 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1793 bar:1800 text:1800 bar:1806 bar:1821 bar:1831 bar:1836 bar:1841 bar:1846 bar:1851 text:1851 bar:1856 bar:1861 bar:1866 bar:1872 bar:1876 bar:1881 bar:1886 bar:1891 bar:1896 bar:1901 text:1901 bar:1906 bar:1911 bar:1921 bar:1926 bar:1931 bar:1936 bar:1946 bar:1954 text:1954 bar:1962 bar:1968 bar:1975 bar:1982 bar:1990 bar:1999 bar:2006 text:2006 bar:2007
PlotData=
color:barra width:15 align:left bar:1793 from:0 till: 5847 bar:1800 from:0 till: 5762 bar:1806 from:0 till: 7608 bar:1821 from:0 till: 6801 bar:1831 from:0 till: 8031 bar:1836 from:0 till: 8843 bar:1841 from:0 till: 8350 bar:1846 from:0 till: 8382 bar:1851 from:0 till: 8889 bar:1856 from:0 till: 9384 bar:1861 from:0 till: 9854 bar:1866 from:0 till: 10389 bar:1872 from:0 till: 10765 bar:1876 from:0 till: 11920 bar:1881 from:0 till: 14182 bar:1886 from:0 till: 15707 bar:1891 from:0 till: 16803 bar:1896 from:0 till: 18111 bar:1901 from:0 till: 19496 bar:1906 from:0 till: 20636 bar:1911 from:0 till: 21486 bar:1921 from:0 till: 21711 bar:1926 from:0 till: 24049 bar:1931 from:0 till: 26718 bar:1936 from:0 till: 29074 bar:1946 from:0 till: 33501 bar:1954 from:0 till: 36088 bar:1962 from:0 till: 40175 bar:1968 from:0 till: 46561 bar:1975 from:0 till: 51828 bar:1982 from:0 till: 51511 bar:1990 from:0 till: 49765 bar:1999 from:0 till: 49127 bar:2006 from:0 till: 50009 bar:2007 from:0 till: 50231
</timeline>
Història
Cronologia
Briva va ser al principi un punt de creuament de la Corresa, com ho provaria el topònim gal Briva (ou Briua) «pont, calçada o pas amb gual». El pont primitiu va ser reemplaçat ràpidament per un pont romà (pont de Bouy) pensat per seguir l'itinerari que va de Lió a Bordeus per la vall de la Corresa. Aquest itinerari creuava un eix nord-sud que unia Poitiers amb Cahors. Una modesta vila sorgí, certificada per les restes de tallers de ceràmica.
La vila va ser cristianitzada al s.V per Martí anomenat l'Espanyol, damunt la tomba del qual Rorice Ier, bisbe de Llemotges, construí una basílica. Al s.VI, va ser escenari d'una revolta dels nobles d'Aquitània que rebutjaven ser vassalls del rei d'Austràsia; es varen reunir a Briva i lluitaren sota el baluard de Gondovald, un bastard de Clotari, fill de Clovis. Però aquest «rei de Briva» va ser assassinat l'any 584. La basílica va ser incendiada i el Llemosí, unit a Austràsia. Sant Ferriol, bisbe de Limoges, va fer reconstruir la basílica i confià a una comunitat de canonges la difusió de l'Evangeli. Cap a l'any mil, Briva va esdevenir una vila canònica dotada de nombrosos llocs de culte.
Al s.XI, Briva, situada a la conjunció dels vescomtats de Llemotges, de Comborn i de Turena, tenia per senyor el bisbe de Llemotges. La ciutat ocupava tres hectàrees i estava protegida per una muralla amb quatre portes. A partir del s.XII, van créixer els suburbis extramurs, per una banda i l'altra de les vies d'accés. Però la vila no tenia castell perquè la seva protecció estava assegurada pels senyors de Malamort i els vescomtes de Turena. Aquesta protecció es va fer pesada; els burgesos, implicats en l'onada d'emancipació urbana general, van obtenir el consolat, que Lluís VIII de França confirmà el 1225. Els canonges van adoptar la regla de Sant-Augustí i van reconstruir la col-legiata de Sant Martí. El 1341, per respectar l'ordre del rei, els quatre cònsuls de Briva van emprendre la construcció d'una gran muralla que quintuplicà l'espai reclòs; la grandesa dels treballs va valer a la ciutat el sobrenom de «gallarda».
Pel tractat de Brétigny, Briva, que pertanyia a l'Aquitània, va esdevenir anglesa i ho va ser fins al trencament del tractat i la represa de la guerra, nou anys després. Començà aleshores un període vacilant amb una annexió tardana al rei de França. De nou lligada a Anglaterra el 1373, després de la traició d'un cònsul, la vila va ser finalment reconquerida l'any següent pel rei de França, que abolí un temps el consolat i les franqueses.
Carles V va acabar per concedir-li la gràcia, i la vila restà sempre més fidel a la corona. El 1463, Lluís XI de França hi va ser acollit amb alegria. Romangué catòlica al mig d'una regió adaptada a la Reforma, Briva va ser saquejada per les tropes de Turena el 1577. Per recompensar la ciutat per la seva fidelitat, el rei en va fer la seu d'un presidial (antic tribunal de justícia).
Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1870-1871 | Thomas Eugène le Clere | - |
| ?-1925 | - | - |
| 1925-1940 | Henri Chapelle | Radical socialista |
| 1940-1944 | Louis Miginiac | - |
| 1944 | Georges Michel | - |
| 1944-1946 | Jean Labrunie | SFIO |
| 1946-1947 | Maurice Rouel | PCF |
| 1947-1961 | Henri Chapelle | Radical socialista |
| 1961-1965 | Roger Courbatère | Radical |
| 1965-1966 | Jean Labrunie | SFIO |
| 1966-1995 | Jean Charbonnel | Gaullista - UDR després ARGOS |
| 1995-2008 | Bernard Murat | UMP |
| 2008- | Philippe Nauche | PS |
Agermanaments
- Error creant la miniatura: Castell i Platja d'Aro
- Bavaria_(lozengy) Lauf an der Pegnitz
- Mali Sikasso
- Error creant la miniatura: Guimarães
- Quebec Joliette
Melitopol
.svg){kind=link}
Personatges il·lustres
- Blanca Selva, pianista d'origen català.
- Pierre André Latreille, entomòleg.