Cefalù

Cefalù
Cifalù

Localització
Cefalù Localització de Cefalù a Itàlia
Estat • Regió • Província	Itàlia Sicília Palerm
Superfície	65,80 km²
Altitud	16 msnm
Població (2007)   • Densitat	13.777 hab. 209,38 hab/km²
Coordenades	39° 2′ 22.13″ N, 14° 1′ 19.42″ E{{#coordinates:39 | 2 | 22,13 | N | 14 | 1 | 19,42 | E | type:city(34672)_region:IT | primary|name= }}
Codi postal	90015
Codi ISTAT	082027
Web	Pàgina de l'Ajuntament

Cefalú (sicilià Cifalù) és una antiga ciutat de la província de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia. Està situada a la costa nord entre Palerm i Messina, té uns 50.000 habitants i és una de les grans atraccions turístiques en la regió. És una ciutat tranquil·la i plena d'història amb meravelloses platges que s'omplen a l'estiu. Port de pesca i seu d'un bisbat. Limita amb els municipis de Castelbuono, Gratteri, Isnello, Lascari i Pollina.

Llocs d'interès

• La catedral, va ser erigida sota el patronatge de Roger II de Sicília, començant a construir-se en 1131. Aquest estil d'arquitectura normanda s'hauria de dir més correctament Romànic Sicilià. Dos grans torres de pedra flanquegen el pòrtic, que té 3 arcs (reconstruïts l'any 1400) corresponents a les 3 naus. Un absis semicircular es troba en la part est del mur posterior. Els contraforts estan construïts com columnes per a alleugerir el seu aspecte. Els mosaics estan entre els més famosos del món.

• Palau d'Osterio Magno, que va ser la residència preferida de Roger II abans de passar a ser propietat dels Ventimiglia.

Història

Vista superior de la catedral de Cefalú.

Cefalú es deia en grec Kephaloidion i en llatí Cephaloedium. Tucídides diu que Himera era l'única colònia grega en aquesta part de l'illa, de manera que se suposa que fou d'origen fenici i que, abandonada, hagués estat convertida en fortalesa (phrouphion) per la gent d'Himera, i més tard poblada per ells quan la seva ciutat fou destruïda.

Apareix esmentada el 396 aC al temps de l'expedició cartaginesa dirigida per Himilcó quan aquest general va fer un tractat amb Himera i Cefalú (Kephaloidion). Després de la derrota cartaginesa Dionís de Siracusa se'n va apoderar, però més tard fou independent, i aliada a Cartago. Per això fou atacada per Agàtocles el 307 aC. A la Primera Guerra Púnica fou reduïda per la flota romana dirigida per Atilius Calatinus i Scipio Nasica el 254 aC, gracies a una traïció.

Va prosperar sota els romans i va gaudir de privilegis municipals, i en temps de Ciceró era una civitas decumanae que pagava amb moresc a l'estat romà. Va patir els abusos de Verres. Després ja no s'esmenta cap fet especial però va subsistir com a ciutat.

El 858 fou ocupada pels àrabs i la van conservar fins el 1063 en què la va ocupar el normand Roger I. El segle XII Roger II de Sicília, fill de Roger I, va traslladar la ciutat a una posició més forta i fàcil de defensar i amb un bon port. La catedral es va iniciar el 1131.

Queden algunes restes de l'antiga ciutat entre ells un edifici amb diversos apartaments, que sembla un palau però construït a l'estil ciclop o poligonal.

El 1285 s'hi va signar el Tractat de Cefalú el tractat entre Carles de Salern i Pere el Catòlic de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, presoner de Pere a Cefalú, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume, germà del futur Alfons el Cast de la Corona d'Aragó, i a canvi era alliberat. També s'establí el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la princesa catalana Violant amb un dels fills de Carles. Tot i que Carles el va ratificar després de ser alliberat, però encara en territori català, ni França ni el Papa van reconèixer el tractat.

Evolució demogràfica

<timeline> Colors=

id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.7)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:20000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=

bar:1861 text:1861
bar:1871 text:1871
bar:1881 text:1881
bar:1901 text:1901
bar:1911 text:1911
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001

PlotData=

color:barra width:20 align:left

bar:1861 from:0 till: 11779
bar:1871 from:0 till: 10269
bar:1881 from:0 till: 14310
bar:1901 from:0 till: 14518
bar:1911 from:0 till: 14341
bar:1921 from:0 till: 15201
bar:1931 from:0 till: 10854
bar:1936 from:0 till: 10730
bar:1951 from:0 till: 11863
bar:1961 from:0 till: 12207
bar:1971 from:0 till: 12270
bar:1981 from:0 till: 13794
bar:1991 from:0 till: 13882
bar:2001 from:0 till: 13789

PlotData=

bar:1861 at: 11779 fontsize:S text: 11.779 shift:(-8,5)
bar:1871 at: 10269 fontsize:S text: 10.269 shift:(-10,5)
bar:1881 at: 14310 fontsize:S text: 14.310 shift:(-10,5)
bar:1901 at: 14518 fontsize:S text: 14.518 shift:(-10,5)
bar:1911 at: 14341 fontsize:S text: 14.341 shift:(-10,5)
bar:1921 at: 15201 fontsize:S text: 15.201 shift:(-10,5)
bar:1931 at: 10854 fontsize:S text: 10.854 shift:(-10,5)
bar:1936 at: 10730 fontsize:S text: 10.730 shift:(-10,5)
bar:1951 at: 11863 fontsize:S text: 11.863 shift:(-10,5)
bar:1961 at: 12207 fontsize:S text: 12.207 shift:(-10,5)
bar:1971 at: 12270 fontsize:S text: 12.270 shift:(-10,5)
bar:1981 at: 13794 fontsize:S text: 13.794 shift:(-10,5)
bar:1991 at: 13882 fontsize:S text: 13.882 shift:(-10,5)
bar:2001 at: 13789 fontsize:S text: 13.789 shift:(-10,5)

TextData=

fontsize:S pos:(20,20)
text:fonte ISTAT - elaborazione grafica a cura di Wikipedia

</timeline>

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
2006-	Giuseppe Guercio	Centre