Vés al contingut

Terrerola vulgar

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Calandrella brachydactyla)
Infotaula d'ésser viuTerrerola vulgar
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Terrola fotografiada a Northumberland (Regne Unit).
Terrerola vulgar fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).

La terrerola vulgar, terrerol, terrola, terrolot o calandreta (Calandrella brachydactyla) és un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia

  • Medeix 14 cm.
  • És de color bru amb llistat més fosc per sobre i totalment blanca per sota.
  • Mostra dues taques fosques a banda i banda del coll.
  • Les terciàries són molt llargues i pràcticament tapen les primàries.
  • Les potes són color carn i el bec, bastant gruixut i punxegut, color de vori.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies

Reproducció

Calandrella brachydactyla - MHNT

Els cants que anuncien l'etapa reproductiva comencen l'abril, i és pel maig-juny quan la femella pon els 3 o 5 ous que, ella mateixa, haurà de covar durant 12-13 dies. Els petits seran alimentats per ambdós pares. El niu on ha tingut lloc tot aquest procés està bastant endreçat amb herbes seques, plomes, arrels, llana i pèls, i està situat en una petita depressió, de vegades al costat dels nius de la terrerola rogenca.

Alimentació

Menja llavors i insectes i ho pot fer en comunitat, perquè, fora de l'estació reproductiva, és gregària.

Hàbitat

És nidificadora repartida una mica arreu de les zones càlides i seques del Principat de Catalunya. Si es tracta de l'interior viu en terrenys oberts amb poca vegetació, i si es tracta del litoral ho fa en platges i dunes, igualment amb vegetació esparsa.[1] A les Balears està ben repartida encara que en densitats no molt altes.

Distribució territorial

Es distribueix per la conca mediterrània i l'Àfrica del Nord (llevat de Líbia i Egipte). Cap a l'est arriba fins a Mongòlia, el Tibet i la Xina central al nord de l'Himàlaia.

Costums

Referències

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 78. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.