Tritó del Montseny
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie d'amfibi, que fou descoberta a finals del 2005[1] i es considera l'única espècie de vertebreta endèmica de Catalunya.[2]
La determinació de la nova espècie ha estat treballada pels biòlegs Salvador Carranza (investigador del Departament de Biologia animal de la Universitat de Barcelona) i Fèlix Amat (de l'àrea Herpetologia del Museu de Granollers de Ciències Naturals), amb estudis efectuats el 2002 (emmarcats en el Pla de Seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural del Montseny), de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN (diferenciació genètica), que permeten assegurar que el tritó del Montseny té característiques biològiques diferenciades a la resta de catalogades com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society. El nom científic que se li ha assignat és el de Calotriton arnoldi.
L'amfibi més proper és el tritó pirinenc, el Calotriton asper (abans anomenat "Euproctus asper") observat per primer cop el 1979 també al Montseny.
Particularitats del tritó del Montseny i el Parc Natural del Montseny
El Massís del Montseny demostra un cop més la seva singuralitat biogeogràfica ja que hi perviuen poblacions residuals d'espècies, tal i com ens diuen BIGUES, J et SAIZ, E. (2006:94) «com a resultat de la lenta retirada cap al nord de la darrera glaciació, fa un milió i mig d'anys i gràcies al perllongament de les condicions idònies, a causa de l'altitud».
Així doncs amb el pas del temps, i la separació física d'ambdues poblacions, feren que els tritons del Montseny s'adaptessin a unes condicions més mediterrànies tot evolucionant independentment fins a diferenciar-se com a espècie única.
A més val a dir que «el tritó és un bon indicador de la qualitat ecològica de les aigües del Parc Natural del Montseny. Aquests amfibis necessiten aigües fredes, netes i ben oxigenades» (Informatiu del Parc del Montseny: 2006)
Situació de l'espècie
És una de les poblacions d'amfibis més petita d'Europa, es calcula que hi ha uns 1.500 exemplars en una extensió de prop de 40 km2, val a dir que amb un futur incert i fràgil, i no cal dir que necessiten de mesures de protecció conservacionistes.
Referències
- ↑ Bueno, David «L'arbre de la vida». La Classificació dels éssers vius. UB [Consulta: 11 setembre 2011].
- ↑ Carranza, Salvador; Amat, Fèlix. «Cas d'estudi. Diferenciació morfològica i genètica del tritó del Montseny a la conca de la Tordera». A: Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera. Institut d'Estudis Catalans, 2008, p.411-417. ISBN 8472839834.
Bibliografia
- Carranza, Salvador; Amat, Fèlix. «Cas d'estudi. Diferenciació morfològica i genètica del tritó del Montseny a la conca de la Tordera». A: Els sistemes socioecològics de la conca de la Tordera. Institut d'Estudis Catalans, 2008, p.411-417. ISBN 8472839834.
- Carranza, Salvador; Amat, Fèlix «Taxonomy, biogeography and evolution of Euproctus (Amphibia: Salamandridae), with the resurrection of the genus Calotriton and the description of a new endemic species from the Iberian Peninsula» (en anglès). Zoological Journal of the Linnean Society, n.145, 2005, p.555–582.
Enllaços externs
- BIGUES, Jordi et SAIZ, Eduardo (2006): "El tritó del Montseny", Revista El Temps, pp. 94, núm.1.125, del 3 de gener del 2006.
- Informatiu del Parc del Montseny de la Diputació de Barcelona
- Web d'Amphifiaweb
- Fotografia Tritó del Montseny (calotriton arnoldi)