Canó
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Canó (desambiguació)». |
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
No s'ha de confondre amb canyó. |
Un canó és una arma d'artilleria, en general gran i en forma tubular, que usa pólvora per a impulsar un projectil a una distància. Els canons varien en calibre, munició usada, mobilitat, taxa de foc, i poder de foc.
Etimologia
El terme "canó" es deriva de l'italià cannone, que significa "gran tub" que deriva del llatí canna, que a la seva vegada procedeix del grec kanna i, en definitiva, l'acadi qanu que significa canya. La paraula s'usa per les armes de foc a Itàlia des del 1326, i des del 1418 a Anglaterra. Bombarda era la paraula que s'usava anteriorment però després del 1430 va designar únicament les de mida més gran.
Història
Usats per primer cop a a la Xina durant el regnat de la dinastia Song a la Xina (960 - 1279 i a Europa apareixen en el segle XII quan els andalusins els van usar contra els cristians. El final de l'edat mitjana va veure la introducció més uniforme i eficaç del canó.
Alguns dels canons més gran construïts han estat asiàtics, com el canó Jaivana indi. A Europa també se n'han fet grans, però van ser abandonats en favor d'un major nombre dels més lleugers, més maniobrables, que conduiria a la utilització de la moderna artilleria de camp. Si la gran bombarda turca medieval necessitava dos-cents homes, al segle XVIII els canons anglesos en requerien només una dotzena, entre ells dos artillers, i durant les Guerres Napoleòniques, ja només es necessitaven cinc homes per usar un canó britànic.
Història primerenca
Els canons inventats per Ctesibi al segle III aC abans del 200 aC usaven aire comprimit per comptes de pólvora.
Alguns tipus de canons
- Bombarda
- Colobrina
- Falconet
- Morter
- Pedrer
- Obús
Tractats d'artilleria
Els canons són armes molt poderoses i destructives que necessiten de personal especialitzat per al que el seu maneig sigui segur i efectiu. Per aquest motiu no poden dissociar-se dels tractats teòrics que expliquen el seu funcionament. Sembla que el primer tractat d'artilleria fou publicat a Itàlia. Tartaglia.
A Catalunya hi ha un tractat molt antic, de l'any 1642: "Breu tractat d'artilleria" escrit per Francesc Barra. [1]
Vegeu també
Referències