Cantons de Suïssa
A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi Romà, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la derrota suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km2, i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.
Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució Suïssa a la Confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dóna lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.
Llista de cantons suïssos
Hi ha 23 cantons a Suïssa, però 3 estan compostos per semicantons (Basilea, Appenzell i Unterwalden), siga perquè les dues comunitats sempre han estat separades (Unterwald) o per les històriques guerres de religions (les dues Basilees i els Appenzells).
Notes :
- el 31 de desembre de 2001, Estadístiques nacionals,
- Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial és Trogen.
Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons suïssos. Per exemple, les matrícules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).
Evolució
Els tres primers cantons :
La confederació dels 8 :
La confederació dels 13 :
- 1484 - Friburg, Solothurn
- 1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Camp), Schaffhausen
- 1513 - Cantó d'Appenzell
La república helvètica :
Suïssa :
Noms en altres llengües
| Abrev. | Anglès | Francès | Italià | Alemany | Romanx | Castellà | Esperanto¹ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| AG | Aargau | Argovie | Argovia | Aargau | Argovia | Argovia | Argovio |
| AI | Appenzell Innerrhoden | Appenzell Rhodes-Intérieures | Appenzello Interno | Appenzell Innerhoden | Appenzell dadens | Appenzell Rodas Interiores | Appenzell Innerrhoden |
| AR | Appenzell Ausserrhoden | Appenzell Rhodes-Extérieures | Appenzello Esterno | Appenzell Ausserrhoden | Appenzell dador | Appenzell Rodas Exteriores | Appenzell Ausserrhoden |
| BS | Basel-Stadt | Bâle-Ville | Basilea Città | Basel-Stadt | Basilea-Citad | Basilea-Ciudad | Bazelo-Urbo |
| BL | Basel-Landschaft | Bâle-Campagne | Basilea Campagna | Basel-Landschaft | Basilea-Champagna | Basilea-Campaña | Bazelo-Kamparo |
| BE | Bern | Berne | Berna | Bern | Berna | Berna | Berno |
| FR | Fribourg | Fribourg | Friburgo (o Friborgo) | Freiburg (o Fribourg) | Friburg | Friburgo | Friburgo |
| GE | Geneva | Genève | Ginevra | Genf | Genevra | Ginebra | Ĝenevo |
| GL | Glarus | Glaris | Glarona | Glarus | Glaruna | Glaris | |
| GR | Graubünden | Grisons | Grigioni | Graubünden | Grischun | Grisones | Grizono |
| JU | Jura | Jura | Giura | Jura | Giura | Jura | |
| LU | Lucerne | Lucerne | Lucerna | Luzern | Lucerna | Lucerna | Lucerno |
| NE | Neuchâtel | Neuchâtel | Neuchâtel (o Neocastello) | Neuenburg | Neuchâtel | Neuchatel | Neuchâtel |
| NW | Nidwalden | Nidwald | Nidvaldo | Nidwalden | Sutsilvania | Nidwalden | Nidwalden |
| OW | Obwalden | Obwald | Obvaldo | Obwalden | Sursilvania | Obwalden | Obwalden |
| SH | Schaffhausen | Schaffhouse | Sciaffusa | Schaffhausen | Schaffusa | Schaffhausen | Ŝafhaŭzo |
| SZ | Schwyz | Schwyz (o Schwytz) | Svitto | Schwyz | Sviz | Schwyz | Schwyz |
| SO | Solothurn | Soleure | Soletta | Solothurn | Soloturn | Soleura | |
| SG | St. Gallen | Saint-Gall | San Gallo | St. Gallen | Son Gagl | Sankt Gallen | |
| TG | Thurgau | Thurgovie | Turgovia | Thurgau | Turgovia | Turgovia | |
| TI | Ticino | Tessin | Ticino | Tessin | Tessin | Tesino | Tiĉino |
| UR | Uri | Uri | Uri | Uri | Uri | Uri | |
| VS | Valais | Valais | Vallese | Wallis | Vallais | Valais | Valezo |
| VD | Vaud | Vaud | Vaud | Waadt | Vad | Vaud | Vaud |
| ZG | Zug | Zoug | Zugo | Zug | Zug | Zug | |
| ZH | Zurich | Zurich | Zurigo | Zürich | Turitg | Zúrich | Zuriko |
Notes: ¹S'utilitza una versió distinta de l'alemany.
Vegeu també
.svg){kind=link}
Albània · Alemanya · Andorra · Armènia2 · Àustria · Azerbaidjan1 · Bèlgica · Bielorrússia · Bòsnia i Hercegovina · Bulgària · Ciutat del Vaticà · Croàcia · Dinamarca · Eslovàquia · Eslovènia · Espanya · Estònia · Finlàndia · França · Geòrgia1 · Grècia · Hongria · Irlanda · Islàndia · Itàlia · Kazakhstan1 · Kosovo · Letònia · Liechtenstein · Lituània · Luxemburg · Malta · Moldàvia · Mònaco · Montenegro · Noruega · Països Baixos · Polònia · Portugal · Regne Unit · República de Macedònia (FYROM) · República Txeca · Romania · Rússia1 · San Marino · Sèrbia · Suècia · Suïssa · Turquia1 · Ucraïna · Xipre2 | ||
