Carles Castellanos i Llorenç

Carles Castellanos
Vicepresident Assemblea Nacional Catalana
Mandat 2012 – 2013
Naixement	1942 Barcelona (Catalunya)
Partit polític	PSAN, IPC, Moviment de Defensa de la Terra, CUP
Professió	professor universitari (traducció), escriptor, traductor

Carles Castellanos i Llorenç (Barcelona, 1942) és escriptor, traductor i activista polític independentista català. És doctor en Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat director del Departament de Traducció i Interpretació d'aquesta Universitat i actualment és professor d'estudis de doctorat d'aquest Departament. És militant del Moviment de Defensa de la Terra i de la CUP de Barcelona, i des de l'any 2012 fins el 2013 va ser vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana.

Biografia

Durant la seva adolescència participà en tasques reivindicatives i culturals al barri de Sant Andreu de Barcelona i ingressa al Front Nacional de Catalunya el 1960. El 1968 va ser un dels fundadors del PSAN. El 1974 creà el PSAN-Provisional d'una escissió del PSAN. El 1979 formà IPC (Independentistes dels Països Catalans) després de la unió amb l'OSAN de Catalunya del Nord. Posteriorment va ser un dels impulsors del MDT (Moviment de Defensa de la Terra) entre els anys 1983-1984, i s'hi incorporà de nou el 1985 (després que IPC abandonà temporalment aquesta organització); durant les dècades posteriors ha estat un dels dirigents més destacats del MDT. A causa de la seva militància independentista ha patit diverses detencions i empresonaments durant els primers anys de la Transició, el 1981, el 1982 (per ser portador de la pancarta "independència"), el 1988 i el 1992, quan va ser perseguit durant l'Operació Garzón, raó per la qual es va haver d'exiliar temporalment.

És membre, entre d'altres entitats, del Centre de Recerca i Documentació Pau Vila, del FOCDA (Fòrum català pel dret a l'autodeterminació), del Cercle 21 i de la PDD (plataforma pel dret de decidir). Ha estat un dels impulsors destacats dels Grups de Defensa de la Llengua (1982-1988) i del Tercer Congrés de Cultura Catalana (1999-2001).

La seva perllongada militància independentista li ha comportat moltes detencions i tortures, amb 4 períodes de presó, clandestinitat i exili. És enginyer industrial i lingüista, autor (o coautor) de diverses obres lexicogràfiques, entre les quals, podem destacar el Diccionari francès-català/català-francès (1979, ampliat el 2003), el Diccionari d'informàtica (1982), el Diccionari de paranys de traducció (falsos amics) (2000) i el Diccionari bàsic occità-català (2008). Dirigeix el Projecte ACTIU (per a l'aprenentatge del català per mitjans informàtics) entre el 1977 i el 1982. A més, és autor de nombrosos articles i treballs de tema sociolingüístic, historiogràfic i polític, entre els quals cal estacar els següents: El fenomen nacional (1974), Elements del materialisme històric (1977), Petit diccionari de l'independentisme (1988-90), Una llengua sense ordre ni concert (1993), Llengua i variació (1993), L'independentisme català, 1979-1994 (1994), Llengua, dialectes i estandardització (2002).

Ha traduït diverses obres, entre les quals, del francès, Catalunya mil anys enrere, de Pierre Bonnassié (t. 1981) i Els paradisos artificial de Baudelaire (t. 1990); de l'egipci clàssic, Història de Sinuhè i altres contes (2005); i, de l'amazic, el recull de poemes Sol cec, de Salem Zenia (2008).

Estudiós de l'estandardització lingüística i de les llengües afroasiàtiques, ha fet la tesi i ha publicat diversos treballs sobre la llengua amaziga o berber, com La llengua rifenya (1995), Guia de conversa universitària amazic-català(2006) i actualment és vicedirector de l'Observatori Català de la Llengua Amaziga. Ha publicat un llibre de memòries Reviure els dies - records d'un temps silenciat (2003).

Obres

• Diccionari francès-català (1979)
• Diccionari d'informàtica (1986)
• Una llengua sense ordre ni concert (1993)
• Llengua, dialectes i estandarització (2000)

Referències

• Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).