Pere Joan Barceló i Anguera
Pere Joan Barceló i Anguera (Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasclet, fou un soldat miquelet partidari del partit austriacista durant la Guerra de Successió espanyola. Amb la seva partida de miquelets, hostilitzà els municipis governats per partidaris dels borbons a les comarques més meridionals. Derrotats els austriacistes, continuà la resistència un cop acabada la guerra.[1]
Orígens familiars
El sobrenom, popularitzat al segle XXI de Carrasclet, li prové de la professió, ja que era carboner venedor de carrascles (carbó). Tot i així, el nom registrat a les cròniques era Carrasquet o Carrascot[2] La majoria de dades històriques que es conserven d'aquest personatge provenen d'un manuscrit de Francesc de Castellví i Obando conservat a la Biblioteca de Catalunya o bé de còpies més o menys fidels d'aquest document.
Barceló, provenia d'una família de carboners que també eren Fusellers de Muntanya, el seu pare fou capità i el seu germà tinent. Ell va començar essent alferes el 1707, a l'inici de la Guerra de Successió i va arribar al grau de capità abans de la caiguda de Barcelona. El Duc de Berwick li atorgà el títol de coronel després de la caiguda de Barcelona per tal que organitzés una guerrilla per a sublevar, després confirmat per l'emperador d'Àustria. La llegenda del personatge es comença a forjar a partir d'aquest moment. Castellví relata alguns dels seus fets transmesos oralment, de dubtosa realitat. El seu rang d'activitat es centrà al sud de Catalunya, al voltant de la Serra de Llaberia.
Carrera militar
La campanya principal fou l'estiu del 1719, lligada a l'intent del Duc de Berwick amb el suport del Regne de França, Anglaterra i Holanda contra Espanya, a causa de les pretensions sobre els dominis italians dels borbons espanyols. Berwick intentà una invasió d'Espanya per Navarra i el País Basc, així com per les valls del Pirineu català. Triomfaren efectivament, tot i fracassar l'intent d'invasió per Navarra, i el 1720 Felip V hagué de retornar els regnes de Sardenya i Sicília embarcant-se amb negociacions a Cambrai amb la Quàdruple Aliança.[2]
Durant la campanya, Valls resistí els embats de la partida del Carrasclet gràcies a la milícia local que seria el germen dels Mossos d'Esquadra i que liderava la família Veciana,[2] mentre la partida de Francesc Bernic era capturada per Josep Anton Martí a La Llacuna.[3] En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al Rosselló per preparar la nova campanya. No obstant això, Felip V s'adherí a la Quàdruple Aliança el gener de 1720, quan es van signar pactes d'amnistia recíproca per a les tropes. Carrasclet decidí llavors embarcar-se amb uns amics a Cotlliure cap a Maó, llavors possessió anglesa, per a anar fins a Viena a l'exili.[2]
L'exili a Viena
En arribar a Viena, l'emperador Carles confirmà el grau de coronel atorgat per Berwick i li donà terres a Hongria.[2] Tot i així, la vida de terratinent no durà gaire, i el 1734 va a intentar reconquerir el Regne de Nàpols davant de la invasió de Felip V produïda pocs mesos abans.
Barceló fou reclutat per a lluitar a la batalla de Bitonto, on fou fet presoner per les tropes borbòniques i empresonat a Cadis.[2] Alliberat el 1740, retorna a Viena l'any de la mort de l'emperador. Llavors comandà una companyia d'exiliats catalans de l'exèrcit austríac a la Caríntia, que es dissolgué 2 anys més tard (1742). Tot i així continuà fent de coronel en un cos de tropes regulars, fins que trobà la mort en un combat la nit del 3 al 4 de setembre del 1743 en una illa fluvial del Rin prop de Breisach el Vell (actualment a Alemanya prop de la frontera amb França).[2]
Referències
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Plantilla:Cite podcast
- ↑ Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758.
Bibliografia
- BARCELÓ I PORCEL, Goretti. "El Carrasclet, història o llegenda", a Estudis Prioratins. Volum cinquè. Falset: Centre d'Estudis Falsetans, 2003. ISBN 84-609-2739-3.
- SOTORRA, Andreu. [1]"El coronel de cala Gestell"]. Barcelona: Editorial Alfaguara / Grup Promotor, 1993. ISBN 84-7918-036-6.