Hircània

Hircània (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania). fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amu Darya) que el separava de la Margiana; al sud-est limitava amb la Margiana; al sud amb les muntanyes Sariphi (avui Hazari) que la separaven d'Ariana i la satrapia de Pàrtia (al sud-oest); i a l'oest amb les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia Menor. Tot i això els límits no foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'Astarabad. Al nord-est hi vivien tribus escites com els danes (danae) i a l'oest els mardis o amardis i els tapuris.

Hircània, ja apareix en temps de l'Imperi Mede amb un rei vassall de nom Astasyras; en temps de Cir II el Gran el mede Astíages va rebre el govern del territori; el seu nét Megabernes la governava més tard, i també Ocus, fill d'Artaxerxes I.

La capital fou Zadracarta.

Els rius principals foren el Sarneius, el Socanaa, el Syderis, el Maxera i el Charindas. La capital es esmentada per Estrabó com Tape i Carta; Arrià esmenta Zadracarta; probablement es tracta en els tres casos d'una mateixa ciutat, on residia el sàtrapa. Altres ciutats foren Talabroca (Polibi dona Tambrax), Hyrcana i Samariana.

La part costera era fèrtil; l'interior era boscós i amb animals ferotges com el tigre.

El poble s'anomenava hyrcani (hircans o hircanis). El territori estava dividit en al menys tres districtes: Astabene, Siracene i Arsitis.

Sis mil hircans eren a l'exèrcit de Darios III de Pèrsia quant aquest es preparava per resistir a Alexandre el gran.