Claudi Ametlla i Coll
Claudi Ametlla i Coll (Sarral 1883 - Barcelona 1968) fou periodista i polític català.[1]
De jove treballà de mestre a Barcelona i a Tarragona, però ho deixà pel periodisme. Al costat d'Antoni Rovira i Virgili va entrar com a redactor de El Poble Català (1906), òrgan del nacionalisme republicà en el qual militava, i des d'on va col·laborar en la preparació de la Solidaritat Catalana aquell mateix any.[1] Va pertànyer al Partit Nacionalista Republicà i a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però se'n va donar de baixa el 1914, disconforme amb el pacte de Sant Gervasi amb els lerrouxistes.[2]
Entre 1915 i 1918[3] va dirigir la revista Iberia i va escriure també a El Diluvio, des de les pàgines d'aquests mitjans va defensar sempre la causa dels aliada durant la Segona Guerra Mundial.[1] Entre 1915 i 1924 fou el secretari de l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya.[1] Fou corresponsal de l'agència francesa de notícies Havas i després va fundar i dirigir una filial peninsular: l'agència Fabra.[1]
Més endavant va militar a Acció Catalana Republicana, escrivint des de llavors a La Publicitat. Amb la proclamació de la segona república Claudi Ametlla va esdevenir governador civil de Girona (1932) i de Barcelona (1933), i a les eleccions generals espanyoles de 1936 resultà elegit diputat a Corts per ACR com a integrant del Front d'Esquerres de Catalunya.[1]
Després de la guerra, s'instal·là a Perpinyà, on fou un dels fundadors i redactors de la revista Quaderns polítics, econòmics i socials entre 1945 i 1947).[1] Quan va tornar a Barcelona l'any 1948 va participar de les reunions clandestines que caracteritzaren la política catalana d'aquell temps, esdevenint el president del Consell de Forces Democràtiques de Catalunya el 1958, acabat de constituir i que també se l'anomenà Comitè Ametlla. És autor d'unes Memòries polítiques, amb molt de contingut però considerades parcials per la historiografia,[1] i de Catalunya, paradís perdut (1984).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 38
- ↑ Martínez Fiol, Carles. El Catalanisme i la Gran Guerra, 1914-1918: antologia. La Magrana, 1988, p.viii. ISBN 8474103967.
- ↑ Singla Casellas, Carles. Mirador (1929-1937): un model de periòdic al servei d'una idea de país. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p.36. ISBN 8472838625.