Climent d'Alexandria
| Fitxer:ClemensVonAlexandrien.jpg Icona copta | |
| Prevere, confessor i Pare de l'Església | |
|---|---|
| Nom secular | Titus Flavius Clemens Alexandrinus |
| Naixement | ~150 Atenes? |
| Defunció | ~215-217 Cesarea de Capadòcia (actual Turquia) |
| Commemoració en | Església Ortodoxa; esglésies orientals; fins al s. XVI, a l'Església Catòlica Romana, |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 6 de desembre (esglésies orientals; equival al 23 de novembre del calendari julià); 4 de desembre (catòlics, fins al 1586); 5 de desembre (anglicanisme) |
| Fets destacables | Teòleg, autor del Paidagogos |
| Iconografia | Robes de bisbe oriental, amb un llibre o rotlle (l'Evangeli) |
| Supressió del culte | A l'Església Catòlica, en 1586, per Sixt V; supressió confirmada per Benet XIV en 1748 |
Climent d'Alexandria o Climent Alexandrí (Clemens Alexandrinus) de nom real Tit Flavi Climent (Titus Flavius Clemens) fou un autor eclesiàstic i Pare de l'Església, és venerat com a sant per les esglésies orientals i per l'Església catòlica fins al segle XVI.
Biografia
Suposadament va néixer a Atenes però va viure la major part de la seva vida a Alexandria. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i va visitar diverses regions com la península itàlica, Celesíria, Palestina i Egipte. Va tenir diversos preceptors cristians fins i tot un jueu de naixement. Es va fer cristià ja que inicialment no ho era.
A l'església d'Alexandria fou nomenat prevere vers el 190 i el seu preceptor Pantè d'Alexandria el va fer el seu assistent. El 202 va haver de fugir a Palestina amb el seu preceptor per la persecució de Septimi Sever. Al començament del regnat a Caracal·la era a Jerusalem, on era bisbe Alexandre, que en aquell moment estava empresonat, els va donar cartes de recomanació pel bisbe d'Antioquia. Vers el 211 Climent va succeir a Pantè com a mestre de la seva escola i entre el seus pupils hi havia el famós Orígenes.
Va morir no més aviat del 213 ni més tard del 220.
Obres
Les seves obres conservades són:
- Λόγος Προτρεπτικός πρὸς Ἑλλῆνας (Oratòria dirigida als grecs).
- Παιδαγωγός (Paidagogos, mestre).
- Στρωματεῖς, (Miscel·lànies).
- Τίς ὁ σωζόμενος Πλούσιος (Quis Dives salvetur ).
Va escriure també:
- Ὑποτυπώσεις (8 llibres).
- Περὶ τοῦ πάσχα, (de Paschate).
- περὶ Νηστείας, (de Jejunio).
- περὶ Καταλαλιᾶς, (de Obtrectatione).
- Προτρεπτικὸς εἰς Ὑπομονήν (Exhortatio ad Patientiam). En ella s'esmenta l'escriptor grec Demetrius (Δη?ητριος) com a autor de l'obra Argolica.
- Κανὼν Ἐκκλησιαστικός, (Canon Ecclesiasticus o de Canonibus Ecclesiasticis).
- εἰς τῆν Προφήτην Ἀμώς (Sobre el profeta Amos).
- περὶ Προνοίας i Ὅροι διαφόροι. Potser també cal afegir ὑποτυπώσεις (Adumbrationes).
Veneració
Climent fou venerat com a sant per diverses confessions. En la revisió del Martirologi romà de 1586, a instància de Cesare Baronio, Climent fou eliminat del santoral, per considerar-se'n les doctrines herètiques o dubtoses. Benet XIV confirmà aquest criteri en 1748, ja que la vida de Climent presentava moltes llacunes i els seus ensenyaments no eren ortodoxos.
