Espantallops
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
L'espantallops (Colutea arborescens) és una planta de la família de les fabàcies.
Distribució i hàbitat
Aquest planta és originaria de l'àrea del Mediterrani i es troba al sud d'Europa i les zones temperades d'Àsia occidental i Àfrica del nord.
És un arbust que pot fer fins a 3 m d'alçada però generalment no ultrapassa els 120 cm. Acostuma a viure als marges dels camins, en clarianes de bosciu, a les bosquines arbrades, pinedes esclarissades i garrigues fins a una altitud de 1.500 m. Aquesta planta creix tant sobre terreny silici com sobre calcari.
Descripció
Les flors són una inflorescència de tipus raïm de color groc viu. Floreixen del maig a l'agost i atreuen molt a les abelles.
Els fruits formen una beina que pot fer de 5 a 7 cm de llargada i es van inflant mentres maduren. Són molt espectaculars els fruits madurs de l'espantallops degut a llur color rogenca viva.
Les papallones conegudes com a "blavetes" (Polyommatus bellargus, Ioana iolas) viuen lligades a l'espantallops.[1]
Origen del nom
"Espantallops", el nom de la planta, prové del fet que les llavors queden soltes a l'interior del llegum madur. Quan el vent mou els fruits es pot sentir un soroll que, segons el folclore tradicional de Catalunya, espanta els llops.
Subespècies
Dues subespècies han estat identificades:
- Colutea arborescens subsp. arborescens
- Colutea arborescens subsp. gallica
Referències
Enllaços externs
