Pinell (botànica)
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El pinell o estepa de Montpeller (Coris monspeliensis) és una planta perenne herbàcia que pertany a la família Myrsinaceae.
Descripció i hàbitat
L'espècie és petita, de 10 a 15 cm d'alçada, nativa de la regió mediterrània. La mateta és ramificada i llenyosa a la base. El peciol és curt, amb forma lineal. El limbe és simple i té vora lobulada. Les fulles tenen la mateixa forma, talla i color que les de la farigola.
El pinell és una planta mel·lífera. Les flors tenen un color violeta molt vistós que atreu les abelles de la mel. Floreixen des de l'abril fins a l'estiu.[1] El fruit del pinell és una càpsula globosa de 0,5 a 2 mm que conté 4-6 llavors papil·loses.
Aquesta planta prolifera sobre terrenys calcaris, guixosos, pedregosos i altres sols pobres. Creix a les serres litorals i als erms a on hi ha garriga i matoll baix.
Noms
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En català aquesta planta se la coneix amb molts noms populars:
- Pinell i els seus derivats; pinzell, pinsell, herba pinzell, cepell, cepell bord.
- Com que recorda a la farigola, altres noms es deriven del nom d'aquesta planta; farigola borda, farigola de pastor, farigola mascle, timó reial, tomanyí.
- Altres noms es refereixen als usos medicinals; herba flatera, herba del fetge, herba soldadora, suelda-consuelda, herba saladora
Usos
El pinell s'ha emprat en la medicina casolana tradicional per curar ferides i fractures, car hom afirma que té la propietat de soldar els ossos. També es va utilitzar contra la diarrea, la pneumònia i la sífilis. Conté Vicenin-2 un Di-C-glucoflavon.[2] L'arrel té un gust intensament amarg que provoca nàusea i antigament es fei servir com a vomitiu.[3] El pinell ha estat identificat per alguns com a l'"Àlum" de la Història Natural de Plini. El limbe de la planta es feia servir per la construcció d'eines.
Subespècies
- Coris monspeliensis subsp. monspeliensis L. Molt comuna.
- Coris monspeliensis subsp. syrtica (Murb.) Masclans Més rara, es troba a les timonedes calcícoles del País Valencià.
Galeria
-
Inflorescècia -
Inflorescècia. Les fulles recorden molt a les de la farigola. -
Detall de la flor -
Detall del fruit
Vegeu també
Referències
