Gustave Courbet
Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans, França -31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz, Suïssa) pintor francès, fundador i màxim representant del realisme, i compromès activista democràtic.
Biografia
Va néixer a un poble pròxim a Besançon, el paisatge del qual reflecteix als seus quadres. Va estudiar a Besançon i després a París (1840). Va viatjar als Països Baixos (1846) i Alemanya (1853). Va ser amic de Baudelaire, i es relacionà amb Corot i Daumier. Fou seleccionat per a la Comuna de París de 1871. D'ell, Proudhon, va voler fer un pintor proletari. Creia que l'art podria resoldre les contradiccions socials. De perfil entre assiri i hongarès, gran bevedor, d'una truculència que entretenia a una societat de la qual s'afligia Baudelaire, no plasmava gens d'això en les seves pintures, de caire més subtils i elegants, on començava amb llenç oscur, com un mestre clàssic.
Va rebutjar la Legió d'Honor que li volia concedir Napoleó III i durant la Comuna se li va encarregar l'administració dels museus de París. Després de la Comuna, el govern predecessor el va responsabilitzar de la destrucció de la columna Vendôme.[1] Un consell de guerra el va condemnar a 6 mesos de presó i a pagar 300.000 francs. Després d'aquests 6 mesos va escapar a Suïssa (1873) per a evitar que l'estat l'obligués a pagar la multa. Va morir a La Tour du Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol. Va influenciar a pintors catalans com Ramon Martí Alsina.[2]
Entre el 8 d'abril i el 10 de juliol del 2011 es va presentar una mostra al Museu Nacional d'Art de Catalunya, sota el títol Realisme(s). L'empremta de Courbet, que intentava resseguir l'empremta del pintor a en la pintura catalana del moment, a partir d'obres de pintors com Ramon Martí Alsina, però mostrant també pintors de referència com Bartolomé Esteban Murillo, Velázquez i fins i tot artistes contemporanis com Antoni Tàpies.
Obra
En un primer moment, pinta el paisatge, especialment els boscos de Fontainebleau i retrats, amb alguns trets romàntics. Però a partir de 1849 és decididament realista. Courbet és el gran innovador del realisme. Escull temes i personatges de la realitat quotidiana. La seva tècnica és rigorosa amb el pinzell, amb el pinzell pla i amb l'espàtula. Les seves referències són els mestres del passat com Velázquez, Zurbarán o Rembrandt. El seu realisme es converteix en model d'expressió de molts pintors, contribuint a enriquir l'obra de Cézanne.
- Enterrament a Ornans (1849), oli sobre tela, 314 x 663 cm, Museu d'Orsay, París
- La font (1866), oli sobre tela, 120 × 74,3 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York
- Dona amb lloro (1866), oli sobre tela, 129,5 × 195,6 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York
- Dona reclinada (1866), oli sobre tela, 77 × 128 cm, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg
- L'origen del món (1866), oli sobre tela, 46 x 55 cm, Museu d'Orsay, París
- L'estudi del pintor (1854-1855), oli sobre tela, 360 x 600 cm. Museu d'Orsay, París
- Dona amb colomins (1860)
Referències
- ↑ Tillier, Bertrand. La Commune de Paris, révolution sans images? (en francès). Editions Champ Vallon, 2004, p. 44. ISBN 2876733900.
- ↑ Plantilla:Citar llibre