Cròs Manhon
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Llocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère | |
[[Fitxer: |200px|{{{peu}}}]]Un dels cranis trobats en l'abric Cròs Manhon, Museu de l'Home de París. | |
| Tipus | Cultural |
| Criteris | i, iii |
| ID | 85 |
| Regió * | Europa |
| Inscripció | 1979 (3a sessió) |
| Coordenades | |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
Cròs Manhon (francès Cro-Magnon) és un refugi rocallós de Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena), al departament de la Dordonya, descobert l'any 1868, en el qual hom trobà les restes de cinc esquelets d'una raça humana de l'època aurinyaciana, coneguda com a Home de Cromanyó.Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979, formant part del lloc «Llocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère» amb el codi 85-001.
Història i etimologia
En 1868, durant els treballs de construcció del ferrocarril a Les Eyzies, el geòleg Louis Lartet (1840-1899) va trobar aquí les restes de cinc esquelets d'una raça humana de l'època Aurinyacià, coneguda en endavant com Home de Cro-Magnon. Tenien al voltant de 30.000 anys d'antiguitat, i es tractava de tres homes, una dona i un nadó. El lloc on es van trobar era terreny pertanyent al Sr Magnon, al peu d'un penya-segat formant un refugi natural ( cros vol dir lloc en occità), per això es donés aquest nom a aquest nou ésser humà. Posteriors va haver troballes a tot Europa i Orient Pròxim.
Enllaços externs
