Cuculiforme

Plantilla:Taxocaixa ocell L'ordre d'ocells cuculiformes practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altra classe d'ocells europeus.

Morfologia

Fan entre 35 i 65 cm de llargària.
Tenen sempre quatre dits, que poden ésser disposats dos cap endavant i dos cap endarrere. Tots quatre dits, però, són proveïts d'ungles llargues i fortes.
La cua és mitjanament llarga i formada per deu rectrius.

Costums

És un ordre cosmopolita, de costums arborícoles, i alguns gèneres parasiten els nius d'altres ocells (la femella s'encarrega de pondre els ous en els nius d'altres ocells, perquè aquests els covin, sense que s'adonin que no són seus).^[1]

Fan un crit que sembla emès per un ésser humà, de tan nítid com se sent.

Taxonomia

Comprèn dos subordres: un agrupa els cucuts (família Cuculidae) i l'altre els turacs (família Musophagidae).^[2]

Referències

↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 64. ISBN 84-315-0434-X.
↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs

Llistat amb els 34 gèneres i 142 espècies d'aquest ordre d'ocells. (anglès)
Taxonomia d'aquest ordre d'ocells. (anglès)
Fotografies i distribució geogràfica d'aquests ocells. (anglès)
L'ordre dels cuculiformes a la UICN. (anglès)

Plantilla:Sister

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

[1] Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 64. ISBN 84-315-0434-X.

[2] Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

[1]

[2]