Vés al contingut

Cigne mut

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Cygnus olor)

Plantilla:Taxocaixa ocell

El cigne mut (Cygnus olor) és un ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada[1] i uns 220 cm d'envergadura alar.[2]

El bec és vermellós ataronjat i té un tubercle negre molt evident a la base.[1] El coll és llarg i corbat, i s'estira quan està en vol.[1] El plomatge dels cignes joves és gris i va canviat cap al blanc després del primer hivern.[1]

Alimentació

Cigne mut
Cigne mut nedant al riu Segre

Els exemplars adults requereixen menjar diàriament uns quatre quilos de vegetals frescos.[3]

Reproducció

El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori. Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults. Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.

Hàbitat

Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i Àsia en aiguamolls, rius o estanys. A l'hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.

Als Països Catalans, la seva presència es donava antigament de forma esporàdica a l'hivern. Més tard va ésser introduït als Aiguamolls de l'Empordà i l'aiguabarreig del Segre-Cinca, tot i que actualment ja es pot trobar de forma irregular a qualsevol aiguamoll de Catalunya, a causa de les poblacions semidomèstiques de parcs, rius urbans i camps de golf de les quals se n'han escapat individus. Són més rars a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Balears. En total hi ha unes 20 parelles en estat salvatge i està en expansió.[1]

Costums

Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat. Quan nidifica, el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Plantilla:Cita OCPVB
  2. H. Barthel, Peter. New Holland Field Guide to the Birds of Britain and Europe (en anglès). New Holland Publishers, 2008, p.32. ISBN 1847731104. 
  3. Kear, Janet. Ducks, Geese and Swans: General chapters, species accounts (en anglès). Oxford University Press, 2005, p.232. ISBN 0198610084. 

Enllaços externs

Plantilla:Sister