Demospongi
Els demospongis (Demospongiae) són la classe més gran del fílum dels porífers. Els seus "esquelets" es componen d'espícules fets de fibres de la proteïna espongina, el mineral silici, o ambdós. Contenen el 90% de totes les espècies d'esponges de mar i la seva estructura és predominantment del tipus leucònid.
Aquesta classe comprèn molts ordres diversos, incloent-hi totes les esponges grans. La majoria són animals marins, però alguns viuen en medis d'aigua dolça. Algunes espècies tenen una coloració brillant, i la seva forma corporal és molt variada. Es reprodueixen tant sexualment com asexualment.
Classificació
Hooper i Van Soest donen la següent classificació en ordres dels demospongis:[1]
- Subclasse Homoscleromorpha Bergquist, 1978
- Homosclerophorida Dendy, 1905
- Subclasse Tetractinomorpha
- Astrophorida Sollas, 1888
- Chondrosida Boury-Esnault & Lopès, 1985
- Hadromerida Topsent, 1894
- Lithistida Sollas, 1888
- Spirophorida Bergquist & Hogg, 1969
- Subclasse Ceractinomorpha Levi, 1953
- Agelasida Verrill, 1907
- Dendroceratida Minchin, 1900
- Dictyoceratida Minchin, 1900
- Halichondrida Gray, 1867
- Halisarcida Bergquist, 1996
- Haplosclerida Topsent, 1928
- Poecilosclerida Topsent, 1928
- Verongida Bergquist, 1978
- Verticillitida Termier & Termier, 1977
Tanmateix, les proves moleculars indiquen que els homoscleromorfs podrien no pertànyer a aquesta classe i que altres classificacions podrien necessitar una revisió.[2]
Referències
- ^ J. N. A. Hooper and R. W. M. van Soest. «Class Demospongiae Sollas, 1885». A: Systema Porifera. A guide to the classification of sponges. Nova York, Boston, Dordrecht, Londres, Moscou: Kluwer Academic/Plenum Publishers, 2002.
- ^ Plantilla:Citar publicació
- Barnes, R.S.K. i cols. (2001). The Invertebrates: A Synthesis. Oxford: Blackwell Science. ISBN 0-632-04761-5