Backergunge
Backergunge (o Bakarganj, "Mercat d'Agha Bakar") fou un antic districte de l'Índia Britànica a la divisió de Dacca (Bengala, de 1905 a 1919 Bengala Oriental i Assam).
Geografia
La superfície era de 11.763 km² i limitava al nord amb el districte de Faridpur, a l'est amb els rius Meghna i Shahbazpur que el separaven del districte de Noakhali, al sud la Badia de Bengala i a l'oest el riu Baleswar i l'estuari del Haringhata que formaven el límit amb el districte de Khulna. Eren terres planes, sovint illa d'estuari (el estuari del Meghna) entre les quals destacaven la de Dakhin Shahbazpur, les anomenades Sundarbans, i les del riu Tetulia. El Arial Khan era una branca del Ganges afluent del Meghna pels canals Mashkata i Kalinga. L'estuari del Meghna es conegut també com Satbaria, Ilsa, Tetulia, i Shahbazpur. Al nord i nord-est les depressions de les llacunes Satla, Dalbaira, Jhanjhania, Rampur Chechri, Adampur, i Kalaraja. Aquesta zona es veu afectada per freqüents ciclons tropicals i turmentes, entre les quals les de 1822 i les de 1876 foren particularment devastadores i moltes regions es van inundar i la gent es va ofegar o va morir de les epidèmies que van seguir.
Població
La població era:
- 1.887.586 el 1872
- 1.900.889 el 1881
- 2.153.965 el 1891
- 2.291.752 el 1901
Història
El territori fou part del regne protohistòric de Banga o Samata; la població vivia en bots i eren els ancestres dels moderns namasudres o chandals. La seva història no es ben coneguda fins al segle XVI.
Una línea de zamindars hindús es va establir a la pargana Chandradwip o Bakla, dins del grup de caps coneguts com els Bara Bhuiya (poèticament anomenats el dotze sols de Bengala). Aquestos zamindars primer van governar a Kachua i després a Madhabpasa, (on van construir el dipòsit d'aigua anomenat e Durga Sagar); un descendent es va casar amb una fill del raja Pratapaditya de Jessore. Al segle XVII i XVIII els arakanesos (localment maghs) van fer incursions a la zona principalment per mar. La zona era semiindependent però nominalment depenia de l'Imperi Mogol encara que la data de imposició de la sobirania no es coneix; el 1582 Raja Todar Mai va incloure Bakarganj al sarkar Bakla i fou el darrer hindú que va organitzar la zona; posteriors arranjaments fets pels musulmans inclogueren sempre Bakarganj a la província de Dacca.
El 1608 el governador mogol de Bengala per defensar el país de les incursions arakaneses va traslladar la capital a Dacca i Shah Shudja (germà d'Aurangzeb) i va construir una fortalesa (que el riu Nalchiti és va emportar més tard) a Shujabad a uns 8 km al sud de Barisal. Al segle XVIII la pargana de Buzurgumedpur va caure en mans d'Agha Bakar, un servidor del nawab de Murshidabad,i va donar a un poble el nom de Bakarganj. A la mort de Bakar el territori va passar a Raja Raj Ballabh de Rajnagar, un dels homes més famosos del seu temps que fou el que va convidar als portuguesos de Bandel i Goa per ajudar-lo a establir el seu domini contra els senyors i el poble local, als que va establir a la taluka de Sibpur, on van originar els firinghis que encara hi viuen.
El govern britànic es va establir el 1765. El districte fou inspeccionat pel major Rennell el 1770 i va informar que la part sud estava devastada pels maghs. Es va organitzar com a districte el 1797 però fins el 1817 el districte formà part del col·lectorat de Dacca si be amb jutge propi a Backergunge (Bakarganj) prop de la unió dels rius Krishnakati i Khairabad. El 1801 la capital del districte es va establir a Barisal. El 1817 el col·lectorat es va establir també a Backergunge. Entre altres canvis, el 1859 li fou agregada l'illa Dakhin Shahbazpur que pertanyia al districte de Noakhali in 1859; el 1874 la subdivisió de Madaripur fou transferida al districte de Faradipur. L'estat disposava de 3.634 hisendes.
Divisió administrativa
Està repartit en quatre subdivisions:
- Barisal
- Pirojpur
- Patuakhali
- Dakhin Shahbazpur
Incloïa una comarca deshabitada als Sundarbans. Les ciutats principals eren Barisal (capital), Pirojpur, Jhalakati i Patuakhali. La llengua principal és el bengalí o musalmani. El 68% de la població eren musulmans. Hi havia cinc municipalitats el 1901: Barisal, Nalchiti, Jhalakati, Patuakhali, i Pirojpur.
Els zamindars i talukdars que no podien explotar les terres noves dins els seus dominis van parcel·lar aquestes terres i les van sotsarrendar a individuals (haola); els haoladars van repetir el procés amb parcel·les més petites i els següents propietaris encara el van repetir fins a arribar a territoris manejables.
Referències
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:21|Plantilla:Puntdecimal|N|91|Plantilla:Puntdecimal|E|source:kolossus-cawiki|primary|name=}}