Falguera mascle
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La Dryopteris filix-mas (falguera mascle) és una de les falgueres més comuns distribuida per l'hemisferi nord temperat del globus: Europa, Àsia i Nord-amèrica (molt menys abundant). Pot viure en diversos ecosistemes com ara les vores dels rius o en zones de boscos foscos i humits d'Europa i Amèrica. A Catalunya es troba sobretot als Pirineus i al prepirineu, sense excloure cap zona boscosa humida.
S'anomena falguera "mascle" per diferenciar-la de la "femella", anomenada Athyrium filix-femina.
Descripció morfològica
És un arbust que pot arribar a mesurar uns 50 cm d'alçada. La seva rel surt del rizoma, que està mig soterrat, i s'implanta superficialment al sòl del bosc. La tija presenta una forma erecta en forma de rizoma que serveix de base de la planta. Quant a les fulles, de la tija en surten de dos en dos (bipinnades); poden arribar a haver-hi entre 20 i 35 pinnes. Posseeix dues formes vitals o de Raunkjaer, com a esporòfit i com a gametòfit. No presenta òrgans reproductors en la fase del cicle vital que veiem, la de l'esporòfit, que és la fase diploide. Durant la seva fase haploide produeix gàmetes masculins i femenins, però en cap moment s'observa cap òrgan reproductor en la planta: no presenta androceu ni gineceu. És una planta que no té flors ni tampoc dóna cap fruit. La separació de sexes es dóna en la fase haploide.
Ecologia
Predomina en boscos humits i ombrívols. La maduració de les espores es duu a terme entre l'agost i el novembre, quan l'indusium comença a secar-se, ajudant a una millor dispersió de les espores.
Farmacologia
Part utilitzada
Les parts que s'utilitzen d'aquesta planta són el rizoma i l'arrel.
Composició química
Els principis actius d'aquest rizoma pertanyen al grup dels floroglúcids, és a dir, substàncies de tipus fenòlic emparentades químicament amb la catequina, la antocianidina i la floroglucina.
Usos medicinals
De l'arrel i el rizoma es prenen 5 g pel matí i 5 més per la nit juntament amb un purgant salí (sulfat sòdic o magnèsic) per aconseguir l'efecte medicinal.
Accions farmacològiques
La falguera es fa servir per paralitzar els músculs de les tènies i altres paràsits intestinals. D'aquesta forma el cuc es desprèn de les parets de l'intestí.
Toxicitat
Durant el dia que s'ha ingerit la falguera no es pot beure alcohol ni consumir oli. En dosis més elevades produeix nàusees, vòmits i diarrees. En la intoxicació per sobredosis es produeix, a més, ictericina, albuminuria, debilitat muscular i convulsions. No és recomanable fer ús del remei per qui pateixi anèmia, gastritis, úlcera gastroduodenal o cardiopaties.
Observacions
Com a curiositat citar que aquesta planta, per la seva propietat antihelmíntica, s'ha anomenat en antigues literatures com a falguera de cuc.
Bibliografia
- STRASBURGUER, Tractat de Botánica.
- PIO FONT QUER, Plantes medicinals; el Discórides renovat.
- OLEG POLUNIN, Guia de les flors de camp d'Europa.
Referències i enllaços externs
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?14724 (18 feb 2008).
