L'Eco de Sitges
L'Eco de Sitges és un dels setmanaris locals més antics de Catalunya, s'edita i es distribueix a Sitges des del 1886. Actualment té uns 1000 subscriptors que reben el seu exemplar a domicili.
Les mesures físiques de l'Eco són 270x400 mm, es publica els dissabtes i està escrit íntegrament en català; rep subvencions per part de la Generalitat de Catalunya.[1] Aquest setmanari només es pot trobar als quioscos del terme municipal de Sitges, en diversos establiments de Sant Pere de Ribes i al FNAC de Plaça Catalunya de Barcelona. El contingut del periòdic combina la tasca dels periodistes de la redacció, i articles i comentaris tramesos pels lectors. Aquesta obertura a les col·laboracions dels sitgetans n'ha fet un vehicle d'expressió que ha sobreviscut les èpoques més dures i difícils que ha travessat la vila.
Des de fa més de cinquanta anys el seu director és Josep Manuel Soler i Soler. Per aquest motiu, l'any 2005 l'ajuntament va fer-li un homenatge.[2]
Una col·lecció completa del periòdic es pot consultar a l'Arxiu de Sitges (Plaça de l'Ajuntament 18). Constitueix la millor eina per a estudiar els canvis i les notícies que s'han produït en aquesta vila costanera al llarg dels anys. Hom ha proposat de digitalitzar la col·lecció per a facilitar-ne l'accés, però el cost del projecte ha frenat la iniciativa.
L'any 2011 va rebre el Premi Creu de Sant Jordi.
El setembre del 2012 estrenà la seva edició digital [3]
Anècdotes
- El 16 de febrer de 1896 l'Eco de Sitges va publicar la primera constància escrita del Xató en un sopar-tertúlia celebrat el 13 de febrer del mateix any.
Difusió
- 1999: 1.772 exemplars
- 2000: 2.000 exemplars
- 2001: 1.989 exemplars
- 2003: 2.002 exemplars
- 2007: 4.205 exemplars
Referències
Enllaços externs
| ||||||||||||||||||||||||||||||||