Helena Sanz i Martínez de Arizala
Helena Sanz i Martínez de Arizala (Castelló de la Plana, Plana Alta, 15 de desembre de 1852 - París, 1898) fou una mezzosoprano valenciana.
La família es traslladà a Madrid quan Helena era molt petita. Estudià amb Baltasar Saldoni, qui li proporcionarà una audició amb Enrico Tamberlick, el qual reconeix la qualitat de la cantant i la recomana perquè vagi a París i el 1868 la inscriu com a artista al Teatre Chambery, representant aquell mateix any el paper d'Azucena a Il Trovatore[1], de Verdi, i Leonora, a La favorite, de Donizetti, obra amb la qual assolí un èxit molt important al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb Julián Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica.
A l'època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l'amant del rei Alfons XII, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l'obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d'Isabel II.[2]