Pantà de Rialb
|
Aquest article tracta sobre l'embassament català. Vegeu-ne altres significats a «Rialb (desambiguació)». |
| Pantà de Rialb | |
|---|---|
|
| |
| Localització | |
| País | Catalunya |
| Província | Lleida |
| Comarca | Noguera i Alt Urgell |
| Conca hidrogràfica | Segre |
| Poblacions | La Baronia de Rialb, Ponts, Tiurana, Bassella, Peramola i Oliana |
| Coordenades | |
| Dades generals | |
| Propietari | Confederació Hidrogràfica de l'Ebre |
| Ús | Regadiu, energia hidroelèctrica i consum |
| Construcció | 1992-2000 |
| Característiques de la presa | |
| Tipologia | Gravetat, formigó |
| Alçada | 99 m |
| Long. de coronació | 605,9 m |
| Cota de coronació | 436 m |
| Cota de la llera | 360 m |
| Característiques de l'embassament | |
| Capacitat | 402,8 hm³ |
| Superfície embas. | 1505 ha |
| Superfície conca | 3.320 Km² |
.jpg)
El pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada, al Prepirineu català occidental.
Situació i descripció
.JPG)
Creat per una presa, el pantà s'estén pel nord-oest de la comarca de la Noguera en els municipis de Ponts, la Baronia de Rialb i Tiurana, i en menor extensió pels termes de Bassella, Peramola i Oliana a l'extrem nord de l'Alt Urgell. Afecta sobretot al municipi de la Baronia de Rialb, que dóna el nom al pantà.
La presa és de 99 metres d'alçada i es començà a construir el 1992, a pocs quilòmetres més avall del pantà d'Oliana. Rialb es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l'any 2000. La construcció suposà una inversió de 40.000 milions de pessetes i té una capacitat de 402,8 hectòmetres cúbics, és a dir, quatre vegades el d'Oliana.
Els seus principals destinataris són els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de construcció, a més de proveir d'aigua uns 80 nuclis de població. El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. A més a més, l'any 2006 es posà en funcionament la central hidroelèctrica de Rialb i la seva subestació contigua.
La construcció del pantà, que té els primers antecedents en un projecte dels anys seixanta, ha tingut una realització dificultosa, ja que durant trenta anys hom l'anà posposant per motius diversos. En el retard hi ha tingut un gran pes la tenaç oposició al desallotjament i el trasllat d'alguns o la totalitat dels habitants (un total d'unes 300 persones) dels municipis afectats i d'agregats seus (Miralpeix per Tiurana i Castellnou de Bassella, la Clua d'Aguilar i Aguilar de Bassella), com també la prevista desaparició sota les aigües de les terres més baixes i més fèrtils.[1]
D'altra banda, està previst construir una contrapresa a la cua de l'embassament en el sector d'Oliana, Peramola i Bassella. Aquesta obra dotaria aquesta zona d'una làmina d'aigua permanent, on també hi ha projectat crear-hi un espai lúdic i esportiu. [2]
No obstant, la construcció de la contrapresa s'ha endarrerit força ja que els últims anys de sequera no han permès que el pantà s'omplís completament i, per tant, no s'havia pogut finalitzar totes les proves que calia. Vuit anys més tard de la seva inauguració, el 28 de maig de 2008, arribà per primer cop al 52% de la seva capacitat, 211 hectòmetres cúbics, sent l'inici de la fi de la sequera que s'havia viscut durant aquell any.[3] Un any més tard, en un any de forces nevades tot i no havent començat el desgel, a l'hivern de 2009 el 6 de febrer arribava al 72% de la seva capacitat.[4]
Dades
Vegeu també
- Embassaments de Catalunya
- Pantà d'Oliana
- Canal Segarra-Garrigues
- Canal d'Urgell
- Consorci Segre-Rialb
- Àrea del dolmen de Sòls de Riu
- Barranc de la Bastida
Enllaços externs
Referències
- ↑ L'Enciclopèdia, Pantà de Rialb.
- ↑ CCAU, nota de premsa.
- ↑ 3cat24.cat, Els embassaments de Rialb i Oliana es troben al 52 i al 88% de la seva capacitat total.
- ↑ Viure als Pirineus, Rialb, al seu màxim històric.
- ↑ 5,0 5,1 embalses.net - Pantà de Rialb