Pantà del Pasteral
| Pantà del Pasteral | |
|---|---|
|
| |
| Localització | |
| País | Catalunya |
| Província | Girona |
| Comarca | La Selva |
| Conca hidrogràfica | Ter |
| Poblacions | La Cellera de Ter i Amer |
| Riu | Ter |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:41|59|Plantilla:Puntdecimal|N|2|36|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-CT_type:waterbody|primary|name=}} |
| Dades generals | |
| Ús | Regadiu i consum |
| Característiques de la presa | |
| Tipologia | Gravetat, formigó |
| Alçada | 33 m |
| Long. de coronació | 150 m |
| Característiques de l'embassament | |
| Capacitat | 2 hm³ |
| Superfície embas. | 34,6 ha |
| Superfície conca | 23 Km² |
El pantà del Pasteral és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de la Cellera de Ter que pren el nom del barri del mateix nom d'aquest municipi, i que s'estén pels termes de la Cellera de Ter i Amer, a la comarca de la Selva.
L'any 1885 l'empresa tèxtil Burés i Salvadó va encarregar el projecte d'aquesta presa del Pasteral] per a subministrar electricitat a la fàbrica d'Anglès de la família Burés. Es tracta d'una obra força important amb 154 metres de llargada, 20 m. d'alçada i un gruix que vsa dels 20 m. a la base fins als 4 a la part alta. La central va entrar en funcionament l'any 1905, amb una potència inicial de 1600 cavalls de vapor, suficient per a arribar a donar corrent elèctric a les poblacions de la Cellera, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d'Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.[1]
Juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva.
L'embassament té una llargada de 17 Km i 3 Km d'amplada, amb una capacitat màxima de 2 hm³.
Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.
Referències
- ↑ Plantilla:Citar ref, pàg. 432