Vés al contingut

Emilio Lledó Íñigo

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Emilio Lledó)

Emilio Lledó Íñigo (Sevilla, 5 de novembre de 1927) és un filòsof espanyol.

Biografia

Emilio Lledó va néixer a Sevilla en 1927, encara que amb sis anys es va traslladar a Vicálvaro (Madrid). Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Madrid en 1952. Li van concedir una beca de l' "Alexander von Humboldt Stiftung" i va conèixer a Hans-Georg Gadamer, Löwith i Regenbogen, qui li va encaminar cap a la filologia clàssica. En 1955 es va incorporar a la Universitat de Madrid com ajudant de Santiago Montero Díaz. En 1964 va obtenir la càtedra de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics de la Universitat de La Laguna, traslladant-se en 1967 a la Universitat de Barcelona fins a 1978, any que es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància de Madrid, on hi va ensenyar fins a la jubilació.

El 1988 va ser nomenat membre vitalici de l'Institut per a Estudis Avançats de Berlín, ciutat en la qual es va establir durant tres anys a partir de 1990, i en la qual va rebre el premio Alexander Von Humboldt del govern d'Alemanya. Escollit membre de la Real Academia Española de la Lengua l'11 de novembre de 1993, en va prendre possessió el 27 de novembre de 1994, ocupant la butaca ela minúscula; en aquesta institució ocupa el càrrec d'Acadèmic Bibliotecari.

El seu treball intel·lectual es mou entre la interpretació de textos claus de la història de la filosofia, i la meditació teòrica sobre aquesta labor d'interpretació. Està arrelat en la corrent hermenèutica i considera que el llenguatge és l'element essencial en el pensar i en l'instal·lar-se de l'home en la societat o en la naturalesa. La filosofia no és sinó la meditació sobre tal instal·lació; i la història de la filosofia s'entén com "memòria col·lectiva" del complex procés seguit per la humanitat. En 2004 se li va atorgar el XVIII Premi Internacional Menéndez Pelayo en reconeixement a la seva trajectòria com investigador i docent en el domini de les Humanitats. En 2007 li ha estat concedit el II Premi Fernando Lázaro Carreter creat per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.

Obra

  • El silencio de la escritura, Espasa-Calpe, Madrid. (Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles, 1992)
  • El surco del tiempo: meditaciones sobre el mito platónico de la escritura y la memoria, Crítica, Barcelona, 2000.
  • El Epicureísmo, Taurus, Madrid, 2003.
  • Memoria de la ética, Taurus, Madrid, 1995.
  • Memoria del logos, Taurus, Madrid, 1996.
  • Elogio de la infelicidad, Cuatro Ediciones, Valladolid, 2005.

Enllaços externs