Enric Casals i Defilló
Enric Casals i Defilló (Barcelona, 5 de juliol de 1892 – 31 de juliol de 1986), germà de Pau Casals, va ser violinista i compositor.
Biografia
Començà a estudiar música amb el seu pare, Carles Casals i Ribes. Posteriorment va ser deixeble de Rafael Gàlvez i de Mathieu Crickboom, estudià composició al conservatori de Brussel·les i va ser alumne de Frantisek Suchy a Praga. Fundà el quartet de corda Enric Casals. Entre 1919 i 1936, actuà de violinista i violoncel·lista a, i dirigí ocasionalment, l'Orquestra Pau Casals. Instrumentà peces del seu germà Pau, com l'oratori El Pessebre.[1] Tingué per deixebles Gonçal Comellas, Eduard Bocquet, i en Lluís Claret.
Compongué concerts per a violí i violoncel. També és autor d'una vintena de sardanes, que es considera que beuen de la tradició garretiana. Com a mostra de la autoexigència compositiva de n'Enric Casals, se'n citen les següents paraules: «Jo preguntaria a certs Compositors de sardanes durant la dictadura si són capaços d'escriure una sonata, o un concert, o un poema simfònic. Si no són capaços d'escriure una obra d'aquesta importància, no són compositors, i si no ho són, amb quin dret estan enlletgint la nostra dansa?».
El mes de juliol de 2011 la seva família va cedir, mitjançant la Fundació Pau Casals, 183 documents del músic i violinista a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[2]
Obra
- Concert per a violí
- Concert per a violoncel i orquestra
- Suite en re menor: Homenatge a Pau Casals (1973), per a violoncel
Sardanes
- A en Juli Garreta (1924), amb la melodia de Els Segadors
- Angoixa (s/d), amb la melodia d'Els Segadors
- Barcelona (1976)
- Catalunya avant (1910), amb melodies populars (Rossinyol que vas a França)
- Dramàtica, composta per a orquestra
- Era una vegada (1935)
- Festa (1920)
- La font del Penedès (1954)
- Heroica (1919), dedicada al seu germà Pau
- Íntima (1920)
- Lleida a la Verge de Granyena (1976), per a cor i cobla
- Lluny...! (1918), escrita a Montevideo
- La mainada de Sant Salvador (1928), amb les melodies del Senyor Ramon i d'El General Bum-Bum
- Montserrat en primavera (1968), sardana d'encàrrec, amb melodies montserratines
- La nena galana (1908)
- La platja de Sant Salvador, és un altre títol per a la sardana La mainada de Sant Salvador
- Recordant Conrad Saló, és un altre títol per a la sardana Íntima
- Sardana de carrer (1927)
- La sardana dels Tres Reis (1983), per a cor i cobla
- Setembre (1924)
- Tarragona (1927)
- Tres amors (1949)
- Trista (1925)
- El Vendrell (1948)
Instrumentacions d'obres
- Juny, de Juli Garreta, instrumentada per a orquestra simfònica
Instrumentacions d'obres d'en Pau Casals
- El cant dels ocells, cançó popular catalana harmonitzada per Pau Casals
- Himne de les Nacions Unides
- El Pessebre, oratori
- Sant Martí del Canigó, sardana
Referències
- ↑ «Pau Casals». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «La familia de Enric Casals cede al Arxiu Nacional 183 partituras y documentos» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). EuropaPress, {{#invoke:data|data_format|14/7/2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Bibliografia
- Enric Casals Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts Barcelona: Pòrtic, 1979 [2a. edició, 1981]
Enllaços externs
- Índex de les sardanes d'Enric Casals
- Estreno de "El Pessebre" Acapulco, diciembre de 1960. Foto: De izquierda a derecha: de pie, Enric Casals, sentados, Pau Casals y Joan Alavedra; de pie, Narcís Costa
- Foto Enric Casals