Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947
Les festes de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 són considerades el primer moviment de reconciliació cívica després de la guerra civil espanyola a Catalunya, ja que hi participaren entre 70.000 i 100.000 persones. La iniciativa de construir un tron digne per a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat finançada mitjançant aportacions populars va sorgir el 1944. Com que la iniciativa fou un èxit, l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané, va permetre la creació d'una comissió de seglars, anomenada Comissió Abat Oliba, per tal d'organitzar unes festes per a l'entronització. Inicialment es va preveure per al 8 de setembre de 1946, però finalment foren ajornades fins al 27 d'abril del 1947 a causa de la complexitat en les obres de col·locació del tron.
La Comissió, formada per un centenar de persones, va repartir nombrosos fulletons volants en català, ja que la censura no els va permetre editar un butlletí en català. Hi assistiren tots els bisbes de Catalunya, es llegiren missatges de molts Catalans d'Amèrica i d'exiliats polítics com Pau Casals.
El Front Nacional de Catalunya ho aprofità per a difondre milers d'estampes i fulletons de propaganda en català. Alhora, Joan Espinet i Manuel Fontic (FNC) van penjar una senyera dalt del gorro frigi, que la policia franquista no va poder despenjar en tot el dia. Pocs dies després fou cessat el governador civil de la província de Barcelona, Bartolomé Barba Hernández.
Referències
- Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Ribas, Antoni. Vint anys de resistència catalana (1939-1959). Barcelona: Edicions La Magrana, 1978.