Escolopendromorf
Els escolopendromorfs (Scolopendromorpha) són un ordre de miriàpodes quilòpodes que inclou les escolopendres i nombroses espècies de centcames o centpeus.
Característiques
Son similars als litobiomorfs, també coneguts com a centcames, dels quals es diferencien per posseir de 21 a 23 parells de potes. Com la resta de quilòpodes, el primer segment del tronc té un parell de ullals verinosos, anomenats forcípules, que són el primer parell de potes modificat en grans ungles associades a una glàndula verinosa, que usen per a defensar-se com per a capturar i paralitzar les preses i per tant, actuen com a peces bucals addicionals.
Biologia i ecologia
Els escolopendromorfs, com la resta de quilòpodes, són depredadors que cacen petits animals, en general altres artròpodes. Les preses són capturades pel darrer parell de potes, proveït de fortes espines i ungles; tot seguit, girant el cos, li claven les forcípules, que injecten verí que les paralitza o les mata; el verí conté histamina, acetilcolina, proteïnes (que actuen com a toxines) i diversos enzims.[1] Als Països Catalans, l'espècie més gran i perillosa és l'escolopendra (Scolopendra cingulata), però, malgrat que la seva mossegada és molt dolorosa, sovint s'han exagerat els efectes de la seva picada i en cap cas és mortal.[1]
Taxonomia
Els escolopendromorfs es subdivideixen en les següents famílies i subfamílies:[2]
Família Scolopendridae
- Subfamília Scolopendrinae
- Subfamília Otostigminae
Família Scolopocryptopidae
- Subfamília Scolopocryptopinae
- Subfamília Newportiinae
- Subfamília Kethopinae
Família Cryptopidae
- Subfamília Cryptopinae
- Subfamília Plutoniuminae
Articles relacionats
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
- ↑ Myriapoda.org - Chilopoda

