Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó
Estatut d'Autonomia de Castella-Lleó és la norma institucional bàsica de la comunitat autònoma de Castella-Lleó. La Llei Orgànica 4/1983 de 25 de febrer de l'Estatut d'Autonomia de Castella-Lleó va ser aprovada per les Corts Generals el 25 de febrer de 1983.
Context històric
Apel·lant a la identitat històrica dels antics regnes de Lleó i de Castella, i fidel a aquesta història, Castella-Lleó va instituir amb l'Estatut el seu màxim òrgan representatiu les Corts, i va institucionalitzar a la Junta com òrgan de govern i administració, al capdavant de la qual se situa el President de la Junta de Castella-Lleó, que és triat per les Corts de Castella-Lleó i nomenat pel Rei. L'Estatut també va dotar a Castella-Lleó d'un òrgan de justícia propi, el Tribunal Superior de Justícia de Castella-Lleó.
Reformes
Ha estat reformat en quatre ocasions: 1988, 1994, 1999 i 2007 per a augmentar les competències autonòmiques i les atribucions del President de la Junta i comprèn 55 articles, organitzats en 4 títols, a més de les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i final. En la VIIIª legislatura espanyola, Castella-Lleó va manifestar, igual que altres Comunitats Autònomes, la intenció de reformar el seu Estatut. Una de les principals reclamacions va ser la gestió de la conca del riu Duero que ocupa en la seva pràctica totalitat part del territori de la Comunitat Autònoma, reclamació entre unes altres que ha estat atesa, en la reforma del 21 de novembre de 2007, una vegada aprovada la Llei orgànica en el Senat.
Vegeu també
- Consell General de Castella-Lleó
- Corts de Castella-Lleó
- Junta de Castella-Lleó
- Tribunal Superior de Justícia de Castella-Lleó
- Consell Consultiu de Castella-Lleó
- Procurador del Comú de Castella-Lleó
