Eumalacostraci
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Els eumalacostracis (Eumalacostraca) són una subclasse de crustacis, i representen gairebé tots els malacostracis actuals, aproximadament unes 42.000 espècies descrites.[1] La paraula eumalacostraca prové del grec i significa "veritable closca tova" (eu –veritable–, malakos –tou–, i ostrakos –closca o petxina–)
Els eumalacostracis tenen 19 segments: 5 de cefàlics, 8 de toràcics i 6 d'abdominals. Els apèndixs toràcics s'utilitzen per nedar o caminar. Es creu que l'avantpassat comú ha tingut una closca, i la majoria de les espècies actuals en posseeixen una, tot i que s'ha perdut en alguns subgrups.
Classificació
El grup va ser originalment descrit per Grobben[1] i incorpora els Stomatopoda (galera (crustaci)|la galera), i alguns experts moderns continuen utilitzant aquesta definició. Aquí, seguint a Martin i Davis, s'exclouen i queden incorporats en el seu propi grup, la subclasse Hoplocarida.
Martin i Davis[2] proposen la següent classificació de la subclasse Eumalacostraca (Grobben, 1892). El símbol † indica els ordres extints. Es subdivideix en 3 superordres:
- Syncarida Packard, 1885
- Peracarida Calman, 1904
- Eucarida Calman, 1904
Syncarida
Inclou 3 ordres, un d'ells extint:
- Palaeocaridacea (†)
- Bathynellacea Chappuis, 1915
- Anaspidacea Calman, 1904 (inclou els Stygocaridacea)
Peracarida
Inclou 9 ordres:
- Spelaeogriphacea Gordon, 1957
- Thermosbaenacea Monod, 1927
- Lophogastrida Sars, 1870
- Mysida Haworth, 1825
- Mictacea Bowman et al, 1985
- Amphipoda Latreille, 1816
- Isopoda Latreille, 1817
- Tanaidacea Dana, 1849
- Cumacea Krøyer, 1846
Eucarida
Inclou 3 ordres:
- Euphausiacea Dana, 1852
- Amphionidacea Williamson, 1973
- Decapoda Latreille, 1802
Referències
- ^ Martin, J. W. ; Davis, G. E.. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001.
- ^ Grobben, K. «Zur Kenntnis des Stammbaumes und des Systems der Crustaceen». Sitzber. K. Akad. Wiss., Vienna, Math. Nat. Cl., 101, 1892, p. 237-274.
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.