Falcons de Vilafranca del Penedès
 | |
Q494756  | |
|---|---|
| Color faixa | Verd |
| Diada destacada | Festa Major (31 d'agost) Aniversari (8 de desembre) |
| Q309 | |
| Creació | 1959 |
| Q1914636 | |
| Activitat | – |
| Millors figures | Escala d'11 Pira 6x6 Pilar de 6 aixecat per sota Piràmide drets de 6 3 de 7 aixecat per sota |
| Millors figures | Escala d'11 Pira 6x6 Pilar de 6 aixecat per sota Piràmide drets de 6 3 de 7 aixecat per sota |
| Q380767 | |
| Recinte | |
| Q3558349 | Foix Cuyàs |
| Cap de tècnica | Ton Carbó |
| Q35127 | www.falconsdevilafranca.cat |
Els Falcons de Vilafranca del Penedès és una associació que compta amb més de 50 anys d'història des de la seva creació el 1959. Té la seva seu al poble de Vilafranca del Penedès, a la Plaça del Penedès nº4 baixos, CP 08720, a l'Alt Penedès. Es caracteritzen per haver anat evolucionant el fet falconer, mantenint la concepció original, incorporant l'esperit casteller tan arrelat a la zona.
Es poden veure actuacions de falcons durant tots els cercaviles de la Festa Major de Vilafranca del Penedès i en altres ocasions dins la vila i la comarca. També es realitzen sortides a altres poblacions, sobretot en festes locals i events diversos.
L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès els va concedir la Medalla de la Vila l'any 2008 [1] [2] com a reconeixement a la seva aportació per al desenvolupament i enriquiment social de Vilafranca del Penedès, en consideració a actes destacats i a serveis prestats en benefici del municipi.
Membre Cofundador de la Federació de Colles de Falcons de Catalunya l'any 2005 (FCFC), i membre actiu d'ençà.
Història
Els origens
Es pot assegurar amb certesa que els Falcons tenen les seves arrels a la zona de Txèquia, a l'est, malgrat que originàriament no tenia un component folklòric com a base. El "Sokol", paraula txeca que significa "Falcó", era una associació gimnàstica fundada l'any 1862 a Praga per el Catedràtic en Filosofia Miroslav Tyra (1832-1884), i el comerciant de Praga Enric Fügner (1822-1965), amb l'objectiu de mantindre i fomentar el nacionalisme txec, és a dir, amb unes finalitats patriòtiques, cíviques i educatives per a la juventut txeca. tyra va escriure un sistema d'exercicis gimnàstics progressius, col·lectius i individuals, establint així un conjunt d'exercicis de gimnàstica especial. L'any 1867 el mateix Tyra, fundà l'anomenat "Sokol", una recopilació d'indicacions i centres que s'exhibiren per primera vegada l'any 1862, en un festival organitzat per ell mateix a Praga. El lema dels "Sokols" era: Fraternitat, Igualtat, Laboriositat, Patriotisme i Defensa de la Llibertat. Aviat apareixeren grups similars, fins al punt que en poc temps contaren amb més de 2000, a finals de segle, i amb més de 350.000 membres assosciats repartits no sols a Txèquia, si no també a la resta dels països Eslaus.
Fou l'il·lustre Vilafranquí Mossen Albert Bonet i Marrugat (1894-1974) qui introduí la idea dels "Sokols" en la seva vessant més gimnàstica a Catalunya. Concretrament introduïnt l'activitat els diferents moviments de Joves Cristians, existens a Catalunya. No en va ell n'era fundador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Concretament l'any 1932, arrel d'un viatge que realitzà en Mn. Albert Bonet per terres txèques. A finals de 1933, hi ha vint-i-cinc grups enregistrats, sempre dins de la secció de gimnàstima-esportiva de la F.J.C. de Catalunya.
Així naixeren diversos grups de falcons a Catalunya (actualment desapareguts), com a membres de la F.J.C. de Catalunya, fins a l'any 1942 que nasqué la colla dels Falcons de Llorenç del Penedès, que actualment encara existeix i que és la que presenta més similituds amb els Falcons originals.
Naixement dels Falcons de Vilafranca (1959)
A Vilafranca del Penedès, un grup de joves participants en l'Acció Catòlica, formen el grup de Falcons, arrel de la idea d'un d'ells, i aviat comencen els assajos, essent els fundadors un grup de 14 nois, i ven aviat incorporant un entrenador. Neixen el 1959 ja amb intencions de donar un gir als falcons tradicionals, deixant de ser tant gimnàstics per esdevenir més pròxims al fet casteller. Però no serà fins l'1 de gener de 1960, que realitzen la seva primera actuació a la sala del Casino Unió Comercial.
Escut dels Falcons (1962)
L'any 1962 s'introdueix el primer escut, que deu anys més tard fou substituït per un de més modern.
Mocador dels Falcons (1975) - (1980)
L'any 1975 s'adquireix la utilització del mocador casteller (vermell amb puntets blancs) fins a l'any 1980 que ja és substituït pel mocador verd amb puntets blancs, que perdura fins a l'actualitat i esdevé una peça indentificativa.
Destacats dels Falcons de Vilafranca
Monument als Falcons(1999)
L'any 1999, durant el 40è. aniversari de la colla, s'inaugura a la Plaça del Penedès de Vilafranca, un monument als Falcons. L'estructura representa la figura de l'Escala de 10, amb una faixa verda voleiant des de l'enxaneta fins a la base. Aquest monument va ser financiat gràcies a la col·laboració de particulars, empreses i entitats simpatitzants amb la colla.[3]
Celebració del 50è aniversari (2009)
En tractar-se dels 50 anys de la colla es va celebrar amb molt més èmfasi i durant tot el 2009 l'aniversari. Al llarg de l'any es van realitzar diversos actes de celebració, culminant com sempre la temporada amb la festa final d'aniversari pel pont de desembre.
El pilar al Gorro Frigi
Un dels actes que es va dur a terme va ser el de repetir l'actuació que havíen fet el 1987. Els Falcons de Vilafranca van anar a Montserrat, van pujar fins al Gorro Frigi i allà hi van alçar un pilar de cinc.[4]
El Falconcert
Pel 50è aniversari es va preparar un concert extraordinari[5] amb versions de les peces del repertori habitual, arranjades per a més instruments i interpretat per un grup de reconeguts músics del Penedès. Es va editar un CD amb aquestes peces anomenat Falconcert, i es va repetir el concert fins a quatre vegades.[6]
Medalla de la Vila de Vilafranca 2008
La Medalla de la Vila és un disseny de Sebastià Pérez, pare del col·legi de Sant Ramon de Penyafort, i incorpora edificis del patrimoni arquitectònic de Vilafranca i elements que identifiquen la cultura vilafranquina. A la cara principal, hi ha la basílica de Santa Maria, la capella de Sant Joan, la Biblioteca Torras i Bages, el palau Baltà i el Museu del Vi. A l'altra cara s'hi reprodueix l'escut de Vilafranca, tal com preveu el Reglament d'honors i distincions de l'Ajuntament de Vilafranca, acompanyat de Sant Fèlix i del folklore més emblemàtic de la Vila com els castellers, el drac, l'àliga i els diables. La mateixa cara també incorpora elements de la cultura del vi com una premsa, bótes i aviram, amb la silueta de Vilafranca al fons. els Falcons de Vilafranca, van rebre aquesta distinció de l'Ajuntament en reconeixement a la trajectòria ininterrompuda de 50 anys dedicats a fer difusió arreu del fet falconer com un element significatiu de la cultura popular i tradicional vilafranquina i catalana.
Premi projecció 2009
L'any 2010 van rebre per part del Casino Unió Comercial el premi projecció 2009 en mèrit als 50 anys d’actuacions i contribuir amb la cultura i les festes populars i tradicionals de Vilafranca, Catalunya, Espanya i l’estranger.[7] [8]
Placa a la plaça de la Vila 2009
La colla es reunia a la plaça de la Vila convocada per l'Ajuntament de Vilafranca i allà van ser sorpresos per l'alcalde de Vilafranca, que els va comunicar que descobririen una placa de ceràmica en homenatge a les actuacions realitzades en aquella plaça pels Falcons de Vilafranca.[7] [8]
Figures dels Falcons de Vilafranca
Les actuacions dels falcons es basen en diferents tipus d'edificacions acrobàtiques. Generalment cada colla realitza les seves figures tot i que algunes són compartides o amb certa semblança. Les figures també són coronades per una enxaneta, qui haurà de fer l'aleta falconera per tal de carregar-la. L'aleta dels falcons és diferent de l'aleta castellera. La primera es fa d'empeus estenent els dos braços oberts. No podem eviatr comparar els falcons amb les colles castelleres. Ara bé mentre aquestes darreres realitzen torres humanes, els falcons el que fan son figures humanes.
Actuals
Actualment els falcons de Vilafranca realitzen una sèrie de figures a les actuacions:
L'Escala
És la figura més representativa de la colla i la que permet més participació. A la base de la figura s'hi col·loquen en paral·lel els falconers agenollats i recolzant les mans al terra. Entre aquests hi van intercalats els falconers acotats recolzant una ma sobre cada espatlla dels falconers que té a sota, amb la mateixa orientació que els de sota. El tercer nivell els falconers pugen sobre l'esquena dels de la base i es col·loquen de la mateixa manera que el segon nivell. Així cada nivell té un falconer menys que l'anterior fins assolir el nivell amb un sol falconer. Llavors per a carregar-la l'enxaneta puja per un lateral com si d'una escala es tractés (d'aquí l'origen del nom) fins col·locar-se d'empeus damunt de l'esquena del falconer al nivell més alt. Allà hi fa l'aleta falconera i baixa per el lateral oposat per iniciar la descàrrega de la figura. La més gran assolida ha estat l'escala d'onze (onze falconers a la base) havent-la carregat dues vegades. La primera el 1993 i la segona durant l'actuació de celebració del 50è aniversari de la colla el 8/12/2009.[9][10]
La Pira
La pira és una construcció molt delicada. A la base s'hi col·loquen dos falconers agenollats amb les mans recolzades al terra, situats un de cara a l'altre. Entre mig de l'espai entre aquests dos pels costats i també encarats cap al mig (com si forméssin una creu) se n'hi situen dos més acotats i agafant-se de la camisa dels que estan a la base. Damunt aquests quatre hi aniran pujant la resta de falconers fins a l'alçada que hagi de ser la pira i damunt de l'últim pis s'hi enfila l'enxaneta. Com que en aquesta construcció cada pis té dos nivells, es compten quants falconers hi ha a cada filera (la d'acotats i la d'agenollats) per definit la nomenclatura. Per exemple una pira amb 5 nivells més sobre els falconers agenollats a terra, i quatre més sobre els que estan acotats sobre aquests, es denominaria una pira 6/5. La més alta assolida és la Pira 6/6 que s'ha descarregat diverses vegades.[11]
La Torreta
És una adaptació d'una figura de la Muixeranga d'Algemesí. És una figura molt plàstica i que requereix d'un gran equilibri. Per fer-la es prepara una base amb quatre persones agenollades i agafats per les faixes, i damunt es construeix una mena de pont amb dos falconers abraçats, un altre d'acotat sobre d'aquest i finalment l'enxaneta. És una figura amb moviment, ja que comença plegada (amb alguns pisos acotats) i un cop preparats s'aixequen fent el "desplegat".[12] En algunes ocasions se'n fa una variant més gran afegint un altre pis per sota de la base.
El Castell
Els Falcons de Vilafranca també incorporen algunes construccions castelleres en les actuacions. Alguns exemples són el 3 de 6 aixecat per sota o el 3 amb agulla.
Els Pilars de 3 o Cristos
Els pilars de 3 o com s'anomenen informalment "cristos", per la forma de creu que provoca l'enxaneta amb els braços oberts, són un conjunt de pilars de tres pisos que s'aixequen simultàniament i generalment són caminats si es fan en cercavila. D'un temps ençà s'ha pres per costum que les enxanetes baixin del pilar fent una tombarella o salt mentre uns falconers els reben a baix.
La Piràmide drets
Similar a l'escala, però els seus components van drets, dempeus sobre les espatlles dels de sota, assimilant un castell, però obert per una de les bandes. és una de les figures que requereix més equilibri. La m`xima fita dels Falcons de Vilafranca vers aquesta figura ha estat la Piràmide Drets de 6.
Pilar aixecat per sota
La diferència amb un pilar convencional és que aquest s'aixeca a pols des de la base. L'enxaneta es col·loca de bon principi i des de la pinya s'aixeca el falconer que l'aguanta, mentre n'entra per sota un altre. Així successivament fins al nivell del que sigui el pilar. Per a descarregar-lo també es baixa des de la pinya. El més gran assolit és és pilar de 6 aixecat per sota, del qual en tenen l'exclusivitat i que va ser descarregat per primera vegada l'any 1996. Després s'ha assolit altres vegades[13] i fins i tot l'any 2006 es va aconseguir deixar-lo net (sense pinya) tot i que no es va poder descarregar. És una de les figures més esperades i valorades per molta gent, ja que la dificultat tècnica que comporta és molt gran.
El Ventall, Ventall Gran i Ventall Superior o Ventallot
El Ventall és una figura on un component dels falcons puja de peus sobre les espatlles d'un altre, a la vegada sosté a un nen falconer a cada braç; el que esta a baix i aguanta el pes dels tres, ja que també sosté per la cintura als dos que pengen dels braços del de dalt i a la vegada camina fent moure tota la construcció. El Ventall Gran és el mateix format que el Ventall, però amb una alçada més, i amb la dificultat que l'anxeneta que es col·loca dalt de tot esta completament lliure mentre la figura esta amb execució, sense cap punt de subjecció, només l'equilibri. El Ventall Superior o Ventallot, és la mateixa construcció que el Ventall Gran, afegint una persona més entre l'anxeneta i el falconer que subjecte els laterals. LA dificultat radica en que aquest també queda completament lliure, sense cap subjecció.
Antigues
Hi ha figures dels primers anys que actualment no es realitzen, excepte en actuacions com la de l'aniversari on es recuperen algunes d'aquestes a mode d'exhibició. Algunes d'aquestes eren les següents:
- Les Planxes
- L'Estrella
- La Piràmide acotats
Indumentària
Totes les colles falconeres es vesteixen amb camisa i pantalons blancs.[14] El tret diferencial de la colla vilafranquina és el color verd de la faixa[15] i el mocador verd amb puntets blancs, que han passat a ser la peça identificativa. La vestimenta es completa amb l'escut sobre la camisa.
Esdeveniments destacats
Trobada de Falcons de Catalunya
Cada any una de les colles falconeres de Catalunya organitza la trobada nacional. Normalment es celebra a principis d'estiu a la localitat de la colla amfitriona.
- 2006: V Trobada de Falcons de Catalunya organitzada pels Falcons de Piera coincidint amb el 10è. aniversari de la colla amfitriona.
- 2007: VI Trobada de Falcons de Catalunya organitzada pels Falcons de Barcelona, emmarcada dins els actes de la Mercè.
- 2008: VII Trobada de Falcons de Catalunya organitzada pels Falcons de Vilanova[16]
- 2009: VIII Trobada de Falcons de Catalunya organitzada pels Falcons de Vilafranca,[17] coincidint amb el 50è. aniversari de la colla.
- 2010: IX Trobada de Falcons de Catalunya organitzada pels Falcons del Riberal
- 2011: X Trobada de Falcons de Catalunya organitzada pels Falcons de Malla[18]
- 2012: XI Trobada de Falcons de Catalunya organitzada pels Falcons de Llorenç del Penedès
Festa Major
Per la Festa Major de Vilafranca del Penedès del 29 d'agost al 2 de setembre, els falcons llueixen les seves millors gales. Són presents a tots els cercaviles i processons que es fan durant la festa, així com en la gran actuació el dia dels balls. A més, també hi ha presenència falconera en el cercavila de la Festa Major dels petits.
Aniversari de la colla
Cada any, pel pont de la Constitució (6-8 de desembre), i el cap de setmana més proper a aquest pont, són les dates escollides pels Falcons de Vilafranca per tal de celebrar els actes del seu aniversari, que es presenta com un dels plats forts de la temporada. Durant aquests dies es fan un seguit d'actes lúdics i festius a la vila. En destaquen especialment la gran actuació del dia 8,[19] on es volen realitzar les figures més grans; i el ja clàssic "Rally Falconer" el dia 6, una divertida gimcana pel Penedès.
Sortides
A part de les actuacions durant la Festa Major de Vilafranca i de moltes poblacions del Penedès, també realitzen habitualment sortides per tot Catalunya. Però a més, durant tots els anys d'història també s'han efectuat desplaçaments i viatges com per exemple al País Basc, Sevilla (1999), Galícia (1991), Tenerife (1993), París (1988, 1995), el Marroc (1989), Londres (1990), Tunísia (1997) i Praga (2001).
Contactes de la Colla
Per contactar amb la colla disposem de varies vies: - Adreça Postal: Plaça del Penedès, nº 4, baixos, 08720 Vilafranca del Penedès - Telèfon: 678447840 - Adreça Electrònica: falcons@falconsdevilafranca.cat
Referències
- ↑ Ajuntament de Vilafranca del Penedès. «Medalla de la Vila». Vilafranca.cat, 28-06-2008. [Consulta: 7 març 2011].
- ↑ Vídeo del lliurament de la medalla de la Vila 2008 YouTube, 28 de juny de 2008
- ↑ Monument als Falcons Hemeroteca de La Fura, 17/23 abril 1998
- ↑ «Els Falcons de Vilafrança fan el pilar de cinc a l'agulla del Gorro Frigi». el3devuit.cat, 23-10-2009. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ Martínez, Goretti. «El Falconcert genera expectació en oferir les músiques de sempre tocades com mai». rtvvilafranca.cat, 18-05-2009. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ La plaça Jaume I de Vilafranca s’omple per escoltar el Falconcert El 3 de Vuit.
- ↑ 7,0 7,1 Els Falcons de Vilafranca estrenen placa a la plaça de l’Ajuntament El 3 de Vuit
- ↑ 8,0 8,1 La plaça més Falconera Penedès Televisió
- ↑ Vídeo de l'escala d'onze YouTube
- ↑ Una escala d'onze per culminar l'any del cinquantenari RTV Vilafranca, 9/12/2009.
- ↑ Pira 6/6 per la Festa Major 2010 La Fura, 7/09/2010
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=8_8qQRUW6qo
- ↑ Vídeos del pilar de 6 aixecat per sota Cerca de Google Vídeos feta a 2/03/2011
- ↑ «Fundació dels Falcons de Malla». Anem de blanc!, 28-05-2009. [Consulta: 5 febrer 2012].
- ↑ «Els Falcons de Vilafranca i els Castellers de la Vila de Gràcia, a la 4à Trobada de Muixerangues». La Malla, 31-05-2003. [Consulta: 5 gener 2012].
- ↑ Gòmez, Joan Ignasi. «Una trobada rodona». Anem de blanc, 15-07-2008. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «Les nou colles de falcons catalanes celebren una trobada a Vilafranca». Oci i cultura. 3cat24.cat, 28-06-2009. [Consulta: 7 març 2011].
- ↑ Falcons de Malla. «X Trobada de Falcons de Catalunya, el 2011 a Malla». Blogger, 26-07-2010. [Consulta: 7 març 2011].
- ↑ De Lamo, Míriam. «Mig segle i un any de Falcons». La contra. Avui.cat, 09-12-2010. [Consulta: 7 març 2011].
Vegeu també
- Falcons
- Festa Major de Vilafranca del Penedès
- Pilar de 6 aixecat per sota
- Llista de colles falconeres
Enllaços externs
